.jpg)
La frase “Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta” és una de les sentències feministes més brillants i iròniques del segle XX. S’atribueix sovint a Gloria Steinem, tot i que la va popularitzar l’activista australiana Irina Dunn.
La frase vol dir, literalment, que una dona no necessita un home per a res essencial. Un peix no necessita una bicicleta. Una dona no necessita un home. La comparació és absurda a propòsit: serveix per ridiculitzar la idea —encara persistent— que la vida d’una dona només és completa amb un home al costat.
Què diu realment: Que la dependència afectiva o social és una construcció cultural, no una necessitat biològica.
Que la identitat femenina no es defineix per la presència d’un home.
Que la idea de “completar-se” a través d’una parella és una ficció romàntica imposada.
Que la dona és un ésser autònom, suficient, complet.
La frase ho desmunta amb una imatge absurda i memorable.
És una manera elegant de dir: “No necessito que ningú em legitimi.”
Com un peix sense bicicleta, és, de fet, una excusa per recordar a Maria Mercé Marçal.
.jpg&description=COM UN PEIX SENSE BICICLETA){kind=link}
8 Comentaris
Me encantó cuando lo mencionaste! En efecto, así debe ser. Ni una mujer, ni un hombre. Nada de "medias naranjas", mejor naranjas enteras y mucho mejor: Seres humanos enteros, dispuestos a compartir y socializar con otros, incluso a amarnos los unos a los otros, después de saber quiénes somos y consolidar nuestro conocimiento personal, para poder vincularnos de la manera más armónica posible, sin perder la identidad, la libertad y el amor por la vida.
ResponEliminaUn fuerte abrazo de anís estrella.
y Maria Merce Marçal fue una poeta maravillosa.
EliminaUn abrazo.
Pues me viene a la cabeza un aforismo de uno de los mejores de los escritores, Roberto Bolaño, sobre el mismo tema: Un hombre sin una mujer es como un perro sin pulgas: vive más tranquilo, pero no tiene nada en qué pensar.
ResponEliminaSalut
Bolaño era un fi estilista.
EliminaComo lo lean las suprafeministas me matan...pero no es mía la frase, es del Sr Roberto...
ResponEliminaBolaño no seria allò que en dirien pro feministes. Te un conte que comença: las mujeres son putas asesinas....En canvi idealitza a Cesarea Tinajero
ResponEliminaSí, però no. No, però sí. Una dona no necessita un home per a realitzar-se (o no hauria de necessitar-lo); ni un home no hauria de necessitar una dona per realitzar-se, per ser feliç. Això és així.
ResponEliminaL'escrit s'equivoca quan diu que la dependència afectiva o social és una construcció cultural, i no una necessitat biològica. Això no és així. Qualsevol tractat de psicologia, psiquiatria, neurologia, antropologia ho corrobora. L'ésser humà és un ésser social, i a més de social és un ésser que necessita donar i rebre afecte; si no ho fa, s'espatlla. Tant se val si s'és home o dona. I no parlo de necessitats sexuals sinó purament biològiques, de funcionament mental, de relació, de creixement, de supervivència. L'ésser humà sol s'espatlla. Els infants que creixen sols no creixen d'una manera sana; la persona que viu aïllada d'altres éssers que la valorin, que l'estimin, que s'hi comuniquin, que la considerin dels seus, que la necessitin... es una persona que no es pot desenvolupar.
Per tant, l'escrit hauria d'aclarir el que realment vol dir: que la construcció de la identitat femenina, o masculina, no depèn d'una parella que la concreti, determini o domini. Però no pot obviar o negar la absoluta necessitat de relació que tenim tots com a éssers humans com a individus personals.
L'escrit de fet buscava recuperar els poemes de Maria Mercè Marçal, abans que caiguin en l'oblit;
ResponEliminael peix i la bicicleta, és una excusa.