Aquest escrit és del mes de juny de 2007, ja albirava aquí algunes de les coses que han passat amb els habitatges sobrevalorats i les hipoteques concedides i acceptades alegrement, però on voldria incidir és en la comparatiu cost habitatge-ingressos anuals l'any 1970 comparat amb l'actualitat, o en el moment de l'article de 2007.

"Arran de l'article sobre Marinaleda publicat a wordpress, vull parlar de l’evolució dels preus de l’habitatge i l’augment desproporcionat que ha experimentat en els últims anys, sobretot a partir de l’any 92, i no tan sols els pisos nous, si més no els de segona mà també, de fet proporcionalment encara han pujat molt més.

A principis de l’any 70 varem comprar un pis de 110m², que ens costà 749.000.- pessetes, tenint en compte que en aquelles èpoques els meus ingressos anuals "pagues extres incloses" eren de 300.000 pessetes, és prou clar que amb el sou de dos anys es podia quasi pagar un pis. D’acord que el preu del diner estava al 18/19%, o potser més, i era un valor afegit al cost de l’habitatge, fixeu-vos, però que les hipoteques se solien fer en aquells temps a 10 anys. Ara, no cal ni somiar en unes condicions com aquestes, puig el mateix pis – per exemple – que em va costar aquest import, ara no es ven per menys de 35/40 milions de pessetes. I en aquesta història s’hi han enriquit uns quants i se n’hi han endeutat molts. El que ven no hi guanya perquè en tornar a comprar com se suposa que és per a millorar (caseta adossada) acaba altra volta endeutat. Aquí ja s’estan fent hipoteques a 50 anys, però és que al Japó són en cent a anys, o sigui que els nens en néixer, en comptes d’un pa sota el braç, ja hi duen una hipoteca i el, que és pitjor, l’esclavitud envers un banc de per vida. Aquest és un dels vessants de la dita societat del benestar, substituint el senyor feudal a qui havia de pagar els “delmes” per la banca i estem igual o pitjor. Mentrestant alguns amb la connivència dels polítics (per finançar les seves despeses o les dels seus partits) es fan molt rics a costa d’empobrir a la majoria, o endeutar-los de per vida..... i més. I és preocupant, l’euríbor continua pujant de manera lenta, però sostinguda, l'alentiment avisat fa temps pels entesos sembla ja ha arribat, el primer trimestre del 2008 serà clau, i si s’ensorra tota l’economia que és la predicció dels entesos, aquí es passarà de pagar hipoteca a pagar un lloguer assequible al Banc o Caixa que l'ha donat, d'un pis sobrevalorat que no es podrà pagar. Mentrestant, el Govern a la inòpia, caçant mosquits a canonades i sense assabentar-se de res, i el personal, de vacances al Carib, o més enllà."

*he remarcat amb negreta aquest paràgraf final: els Bancs i Caixes han reaccionat cinc anys després, tard i malament, si haguessin canviat hipoteca per lloguer, milers de desnonats i endeutats no ho estarien, i a sobre encara els hem d'ajudar.  Afegir, per cert, una dada important, dels 89 mil milions del rescat bancari de 2012, la banca només n'ha tornat uns 15 mil.