Una professora d'Oxford avisa dels problemes reals de la IA ja són aquí: "No cal pensar en un futur al Terminator" Sandra Wachter assenyala que les amenaces de la intel·ligència artificial són molt més tangibles i actuals del que pot semblar. L'expansió de la intel·ligència artificial impulsa noves necessitats de connectivitat i capacitat de computació. elplural.com
La intel·ligència artificial, IA per als amics, continua avançant a una velocitat difícil de seguir fins i tot per als qui fa anys que estudien la seva evolució. El que fa poc semblava propi de la ciència-ficció forma ja part d'activitats quotidianes i, a mesura que aquestes eines guanyen autonomia i capacitat, també augmenta el debat sobre els límits que haurien de tenir i els riscos que poden generar. Enfront dels qui adverteixen de possibles escenaris extrems en el futur, altres experts consideren més urgent parar esment als problemes que la tecnologia ja està provocant.
Sandra Wachter és professora de Tecnologia i Regulació a l'Oxford Internet Institute, i adverteix que la segona posició és la correcta. La investigadora considera que els advertiments sobre un futur a l'estil de 'Terminator' poden desviar l'atenció d'amenaces molt més immediates, segons recull The Guardian. El seu plantejament no demana restar importància als perills associats a la intel·ligència artificial, sinó per canviar el focus cap a aquells que ja tenen conseqüències concretes.
Entre les seves principals preocupacions apareixen qüestions com la desinformació, el consum de recursos i l'impacte mediambiental dels sistemes d'IA o la transformació del mercat laboral. Són problemes que, al seu judici, no necessiten una futura superintel·ligència per a convertir-se en una amenaça, perquè ja estan afectant ciutadans, empreses i institucions. La seva trajectòria acadèmica s'ha centrat precisament a analitzar alguns d'aquests efectes, entre ells els biaixos dels algorismes, la privacitat i les conseqüències socials de les noves tecnologies.
La discussió ha cobrat especial intensitat després que Evan Hubinger, investigador d'Anthropic especialitzat en alineament d'intel·ligència artificial, afirmés que considera superior al 10% la possibilitat que la tecnologia provoqui la desaparició de la humanitat durant la dècada vinent. Les seves declaracions es van produir a més en un moment de creixent debat dins del mateix sector sobre la velocitat amb la qual les grans companyies estan desenvolupant sistemes cada vegada més capaços i autònoms. A aquesta preocupació s'han sumat altres veus procedents de la indústria i del món acadèmic. Jacob Coxon, investigador d'Anthropic i antic empleat d'OpenAI, va abandonar la companyia després de qüestionar el ritme al qual s'està desenvolupant aquesta tecnologia. El debat també ha arribat a les institucions polítiques britàniques, on alguns experts han plantejat comparacions entre els riscos associats a una futura superintel·ligència i els d'altres amenaces de gran escala. Enfront d'aquests advertiments, Wachter planteja una qüestió diferent: no és necessari esperar que existeixi una intel·ligència artificial capaç de superar àmpliament les capacitats humanes per a començar a discutir les seves conseqüències.
La tecnologia actual ja pot produir continguts falsos, reproduir biaixos presents en les dades amb els quals ha estat entrenada, afectar a determinades ocupacions o generar importants costos energètics, sense necessitat de fantasiar amb futurs més distòpics que el present real. Per a Wachter, la desinformació, la privacitat, els biaixos algorítmics o l'impacte laboral són qüestions que requereixen decisions polítiques i reguladores ara, independentment del que pugui succeir amb la IA dins de cinc, deu o vint anys. Amb sistemes cada vegada més presents en el treball, l'educació, la informació i les relacions socials, el debat difícilment desapareixerà. Però els advertiments sobre una hipotètica superintel·ligència no haurien de fer oblidar que les decisions preses avui també determinaran com s'integra la IA en la societat. Més enllà d'imaginar màquines capaces de transformar per complet el futur, el desafiament immediat consisteix a decidir com gestionar una tecnologia que ja està canviant el present. El Plural.com

14 Comentaris
Veus? Això sí que me sembla racional, assenyat i i ple de lògica. Amb aquesta línia de pensament, jo m'alineo, i no amb collonades tipus Terminator i Apocalipsi
ResponEliminaQuan el vaig llegir, vaig pensar que aquest escrit semblava fet per a tu. És una visió pragmàtica del problema.
EliminaDiguem que coincideixo molt amb la manera de veure tota aquesta qüestió. I com més llegeixo i investigo (a la meva manera) més denoto que molts opinadors, no ténen precisament duricies als dits per utilitzar la IA. Són els signes dels temps: parlar per parlar, opinar per opinar (cobrant, és clar)
EliminaTodo va mas rápido de lo que yo puedo digerir. Así que me lo tomo con calma, no tengo otra.
ResponEliminaMentre no et toquin la flauta, tu rai, xino-xano.
EliminaEso, esssooo ¡¡
EliminaLa IA haurà de ser considerada com una font inexacta i mediocre d'informació, que fa perdre debats i discussions a qui la utilitza. Una mica com la comparació entre els aliments naturals i casolants, i els aliments processats, amb adititus, i dolents per la salut.
ResponEliminaNo me sembla encertada la comparació. Es més, sense voler faltar al respecte, me sembla una solemne bajanada que segurament podries repensar. Recorda: Amb el tema de la IA, no solen haver respostes errades, sino preguntes mal plantejades
EliminaI una cosa bona té la IA és que és ideal per obtenir informació, a més cita sempre les fonts d'on la treu. De fet, és una millora a l'hora d'informar sobre el periodisme anacrònic. L'important es fer-li bé les preguntes?
EliminaSe m'acut pensar, només per posar un exemple, en els diagnòstics per imatge i com la IA ha potenciat les possibilitats d'encert i detecció de problemes que només fa 10 anys eren indetectables. Fins i tot una simple espirometria (em fan una cada any per protocol postquirúrgic i oncològic) està basada ara en una IA generativa que va proposant diferents variables segons el pacient i les seves característiques personals. Allò de bufar mentre una infermera crida com una posseïda que no paris, ja ha passat a la història. En fi... no veig jo un simil amb el menjar escombraries, per cap banda
EliminaSi, preguntar correctament es imprescindible, tot i que darrerament ja comença a reaccionar amb aquella formula del "Quizás quería decir...
EliminaLa pregunta correcta seria si hi ha menjar escombraries.
EliminaEstà evolucionant, això és evident, és el que et deia l'altre dia, i et fa menys la pilota que abans. S'està tornant més crítica.
EliminaA veure... m'ho repenso... I... continuo pensant el mateix, amb tots els respectes per la teva assenyada visió.
ResponElimina