Vet aquí el transsumpte de l'assumpte. I si el problema no fossin els alumnes que utilitzen ChatGPT, sinó una universitat que fa anys que avalua coses que una màquina pot fer en deu minuts?

Mentre discutim si els estudiants fan trampes, tot l’edifici continua funcionant com si no hagués passat res. El crèdit ECTS, aquella moneda amb què fa dues dècades que paguem l’aprenentatge, es va dissenyar per mesurar el temps necessari per adquirir uns coneixements. Avui una màquina pot resoldre en un no res el que abans justificava deu hores de colzes.

El pla Bolonya va substituir l’examen memorístic per competències, treballs i avaluació contínua. La idea era raonable. Contenia, això sí, un requisit bastant important: que el treball demostrés el que sabia l’alumne. Llavors això semblava una obvietat. Ara ja no.

Una IA pot escriure una anàlisi sobre un llibre que l’alumne no ha obert, inventar-se una referència amb aplom i redactar tres pàgines sobre qualsevol assumpte en un moment. I nosaltres seguim posant notes a cinc folis com si es tractés d’un escàner del cervell que els lliura.

La reacció ha estat prohibir. Algunes universitats ja veten la IA en els treballs. Fantàstic, prohibim que surti el sol. El problema no passa tant per enxampar el trampós com per saber què acredita exactament la feina que es presenta: si les aptituds de l’estudiant o la perícia d’una IA. I perseguir la màquina amb detectors cada vegada més sofisticats només afegeix una capa­ més de burocràcia a la universitat.

La universitat haurà d’ensenyar a utilitzar la IA, perquè els futurs professionals la faran servir segur

Que es pregunti a l’estudiant. De debò. Que defensi el que ha escrit, que demostri el que ha après, que expliqui per què va triar­ una font, que respongui quan li portin la contra. Que resolgui qüestions que no estaven preparades. No perquè la conversa sigui un ritual pedagògic, sinó perquè així és més complicat amagar que no en té ni idea.

Amb la classe passa una cosa semblant. El professor es limita a llegir els apunts aliè que competeix amb una IA que treballa de nit, sense parar, i explica el mateix cent vegades sense perdre la paciència. Gandul, no ho sé, però l’alumne no és idiota per triar l’opció còmoda. Potser l’hi estan brindant.

La universitat haurà d’ensenyar a utilitzar la IA, perquè els futurs professionals la faran servir segur. Un advocat podrà demanar-li un esborrany a la màquina. No obstant això, el més preocupant serà si no sap detectar quan aquesta li ofereix una resposta estúpida.

Cal començar per canviar la manera d’avaluar. I, després, repensar l’ECTS, transformar el TFG i retornar el valor a l’ensenyament presencial. Només així la universitat i els seus inquilins evitaran enfonsar-se en la ignorància.-  Susana Quadrado Mercadal - La foto és de Marc Carnicé/Sirerafoto.