Segons la informació publicada, el CENIF va advertir que l’entrada massiva a Ceuta no va ser un episodi migratori espontani, sinó una maniobra monitoritzada per gendarmes marroquins, executada en dues fases i amb perfils diferenciats. Una operació que, segons el mateix informe, s’emmarca en la reivindicació territorial de Rabat sobre Ceuta i Melilla. Això no és una anècdota: és un assumpte d’Estat.
I en aquest context, la jutgessa Tardón decideix ocultar el contingut de l’informe fins i tot al Ministeri de l’Interior. Una decisió que no només desautoritza la cadena de comandament policial, sinó que desarma l’Estat davant una operació exterior hostil. En un país seriós, aquesta jutgessa ja estaria apartada del càrrec i s’hauria obert una investigació immediata sobre la seva actuació.
Però és clar: aquest no és un país seriós. I per a acabar-ho d'adobar, el ministre Marlaska hauria de recordar que ell mateix va actuar de manera similar en el cas Faisán, tal com va revelar al seu dia Mónica Oltra. Amb una diferència essencial: el cas Faisán afectava un partit polític en el poder; el cas Tardón afecta la seguretat nacional. I això fa que la seva decisió sigui encara més greu.
I ja estan tardant a intervenir amb Tardón, que casualment va formar part de l'equip de govern de l'exalcalde del PP José María Álvarez del Manzano. I potser també seria hora de plantejar-se què passa a l’Audiència Nacional, que ha permès que aquesta situació es produeixi sense cap control. Quan una institució encobreix una decisió que posa en risc la seguretat del país, el problema ja no és només la jutgessa: és el sistema que la protegeix.
Però aquest no és un país seriós. I els fets ho demostren.
A cagatilorio.blog de Wordpress si que podeu deixar el vostre comentari.
0 Comentaris