És el matí del 6 d'agost de 1942 i Janusz Korzak encara està assegut a una llarga taula del seu orfenat jueu al gueto de Varsòvia, esmorzant amb els nois, quan se sent el so estrident d'un xiulet i un crit aspre; "¡Alle juden raus!", "Fora tots els jueus!". Comprèn a l'instant que, amb aquests xiulets i crits, l'home de les SS, que amb el seu uniforme negre es perfila nítidament contra el cel d'un assolellat dia d'estiu, acaba de condemnar a mort els gairebé dos-cents nens que li han estat confiats. Li donaran quinze minuts, ni un més, per preparar-los. Si bé sempre ha respectat el principi que no s'han de mentir als nois, per evitar que entrin en pànic, decideix dir-los només que faran un viatge al camp.

Molt disciplinats, els nens s'organitzen en una llarga formació de files de quatre cadascuna, tots ells amb l'ampolleta d'aigua a la mà. Al capdavant hi ha un dels nois més gran, el que porta la bandera, al costat frontal de la qual té la imatge d'un trèvol de quatre fulles sobre un fons verd, mentre que l'altre costat és blanc, amb una estrella de David blava.

"Aquests colors i imatges son el símbol de l'esperança --els havia explicat Korczak als nois--, o sigui que és la nostra bandera de l'esperança, ¡l'esperança que no s'ha de perdre mai! Amb l'ensenya alçada, els nens, tots amb el front enlaire, comencen la caminada de tres quilòmetres, des del gueto, a través del centre de Varsòvia, fins a l' Umschlagplatz, el punt de transbord on els està esperant el tren...

Darrere de l'abanderat camina Janusz Korczak, que ja té seixanta-quatre anys, portant en un braç Romeia, de cinc, i prenent de la mà un altre noi; darrere d'ells, hi ha tots els altres nens. Aquella tarda, Nahum Remba, un testimoni presencial que va veure amb quanta dignitat Janusz Korczak i la seva desfilada van arribar a aquesta Umschlagplatz, anotaria al seu diari: "Això no és una marxa als vagons del tren, sinó una protesta silenciosa contra un règim assassí!" Mai a la història s'havia vist semblant processó"

La destinació final del tren és el camp de concentració de Treblinka, cent quilòmetres al nord-est de Varsòvia. Abans que es pongués el sol aquell 6 d'agost del 1942, els nazis ja havien posat fi a les vides d'aquests orfes i de Janusz Korczak.  I també amb la bandera de l'esperança?