"Vaig publicar aquest escrit l'agost del 2009, i sense pretendre donar consells a ningú, considerem-ho una reflexió, crec que la proposta que feia és raonablement i sincerament d'acord amb el que en el text es manifesta, hauríem de reconsiderar com a conjunt de societat una sèrie de comportaments que haurien de canviar. De vegades cal donar una passa enrere per agafar embranzida i tornar a saltar endavant i ara segurament estem en un moment en què s'ha de donar aquesta passa enrere i s'han de reconsiderar i replantejar molts dels comportaments anòmals que tenim en conjunt com a societat. Una idea que ens va portar la pandèmia de la Covid-19 per replantejar la nostra manera de viure, i de la que no en vàrem aprendre res. 

EL PLANETA DELS SIMIS - agost 2009 - "Hi ha un escriptor francès no massa conegut Pierre Boulle, però que us sonarà de seguida en dir-vos que és l'autor de les novel·les "El Puente sobre el rio Kwai" i "El planeta de los simios", portades totes dues al cinema i en més d'una ocasió la segona. La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, els simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la pel·lícula. 

Els humans aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar,etc. Que succeeix?, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que es deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en què s'instal·len fent fora als seus antics amos.

Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport, etc. Vaja!, que fan la mateixa vida que feien els humans abans d'abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
I aquí és on volia anar a parar, això que els simis fan de no evolucionar, forçats per la seva manca de capacitat evolutiva potser hauríem de començar a fer-ho nosaltres com a societat de manera conscient. Em refereixo a deixar d'evolucionar tecnològicament, és més, en alguns aspectes hauríem de ser capaços de retrocedir. Posaré alguns exemples: és una incongruència fabricar automòbils i motos que poden agafar els 200 qm. per hora i més i tot, si no es pot passar de 120 per llei, o de 80 per Saura. Per anar a aquesta velocitat sia a ciutat, carretera o autopista no calen doncs ni 4X4 ni vehicles de gran cilindrada, amb 90 cavalls n’hi ha de sobres.
Tampoc és absolutament necessari l'aire condicionat als automòbils, cases particulars, despatxos, bancs i tota mena d'establiments públics o de venda al públic, i sobretot menys encara al cinema, suar no és insà i passar una mica de fred a l’hivern tampoc, i sense exagerar refredar o escalfar representa un elevadíssim cost energètic.
No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet, viatjar no és que es faci gaire avui en dia, simplement es canvia el cul de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatòries. Per descansar fa molts anys que es varen inventar els balnearis o qualsevol lloc on simplement no depenguis del despertador.
Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que l'envàs de la Coca Cola o la cervesa era de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabriks, al forner o al súper (per cert que el tetrabric és un dels pitjors invents de la història de la humanitat). 
Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'han tret de la màniga el bicing. De fet, per Sabadell, em desplaço a peu o en bicicleta, i és molt còmode, sobretot si no et pispen el seient. Hauríem també d'organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol època de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fet de fruir-ho quan pertoca, no qualsevol època de l'any, això de menjar cireres el mes de gener no pot ser. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps, la que hi havia.  
Suposo que hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Àsia, si continuen creixent al ritme desmesurat actual, sobretot la Xina i la Índia, faran la situació totalment insostenible. Òbviament, el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur el nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No soc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard. Com deia Llàtzer Moix: “L'home no ve del mico: va cap a ell”.