El que llegiran a continuació està desaconsellat per a qualsevol article en una pàgina web. Hi ha temes que no capten l'atenció del públic de manera massiva perquè ningú no vol que li recordin que el futur camina pel tall d'una perillosa navalla. Escriure sobre el canvi climàtic, per exemple, és desagraït, encara que els diaris ho hem de fer per responsabilitat i compromís. A ningú no li agrada que li expliquin coses lletges, però, malauradament, al món de la intel·ligència artificial tenim recórrer algunes superfícies aspres, encara que ho fem de la mà d'una guia excepcional, com en aquest cas, escriu Francisco Bracero.
La inspiradora d'aquest article és l'escriptora índia Arundhati Roy, que el 1996 va sorprendre el món amb la novel·la El déu de les petites coses. A més de la seva carrera dedicada a l'escriptura, amb dos llibres de ficció, guions de cinema i diversos assaigs, la trajectòria de Roy s'ha caracteritzat també per l'activisme a favor del pacifisme, l'ecologisme i els drets civils. Aquesta setmana, Roy ha pronunciat un discurs impactant sobre la IA des d'una profunda visió humanista.
L'assaig d'Arundhati Roy és una mirada molt humanista sobre un panorama que s'ha anat enfosquint a gran velocitat. La intel·ligència artificial ha alterat el seu món, el de la paraula, d'una forma profunda: "La IA s'ha colat de ple en el món de la literatura, deixant escriptors, editors, agents literaris, lectors, crítics, professors i estudiants amb la sensació que el terra se'ls enfonsa sota els peus. Els professors ara han de mirar els treballs dels alumnes amb desconfiança. inspeccionen una possible escena del crim”.
A la reunió de Nova York hi han participat Lina Khan, expresidenta de la Comissió Federal de Comerç nord-americà (FTC), coneguda per la seva política antimonopoli; Naomi Klein, assagista crítica amb el poder de les grans corporacions; Karen Hao, periodista autora de L'imperi de la IA (Península), en què es desgrana la creació i el funcionament d'OpenAI sota el lideratge de Sam Altman.
Arundhati Roy es pregunta al seu assaig “Qui són aquests multimilionaris que diuen tenir el poder de decidir sobre la vida i la mort de la humanitat?” "Fen la impressió -observa- que ja s'han desvinculat de la raça humana i d'aquest planeta que anomenem llar. Són sàtirs? Metgeu humans, meitat màquines? Anomenem-los cíclops —«cicles», en plural—. coves són luxoses i les seves ovelles són humans.)”.
Els ciclops alimenten les seves ovelles Gemini. La tesi de Roy és que la petició de regulació que han fet les grans companyies nord-americanes és “un intent d'empeltar el sector a l'Estat, de tancar fins a l'última escletxa de llum entre el Govern i aquestes corporacions”, que necessiten estar a prop del poder polític per accedir a grans quantitats de diners, terra, aigua i energia. En aquesta lògica, reclamen que se'ls permeti autorregular-se. Però perquè l'estratègia funcioni, opina l'escriptora, necessiten “un malvat, un home del sac, per espantar un públic cada cop més inquiet”. I ho tenen.
"Entra, per l'esquerra de l'escenari, la Xina". Utilitzen així la carta de la defensa i la seguretat: "traduït al llenguatge col·loquial, queda més o menys així: ens promocionarem com l'avantguarda de la il·lustració humana i com els gestors i distribuïdors del coneixement humà sense fronteres. Però, en realitat, ens integrarem al mapa. Ens fusionarem amb la nostra nació, la seva economia, la seva xarxa d'intel·ligència i el seu aparell de seguretat". Excepte pels nostres saldos bancaris”.
El mateix concepte del llop i les ovelles a Magnific
Per Arundhati Roy, “el triomf de la IA serà un crim contra la humanitat”. "Envasarà els nostres cervells en formaldehid -assegura-. Destruirà el món tal com el coneixem. Els que la promouen i se'n beneficien en són conscients, i ja han fet els preparatius per marxar a un altre regne". La seva proposta és radical: "Al principi d'aquest assaig, vaig suggerir que hauríem de regular amb extrem prejudici. Però el que realment vull dir sobre aquestes empreses d'IA és això: eliminar-les amb extrem prejudici". Francisco Bracero Osuna
L'article d'Arundhati Roy el podeu llegir a 'el observatorio de trabajadores en lucha'
0 Comentaris