La vida així, explica Díaz, resulta més fàcil, no sols per la renda mensual, molt més baixa de la que imposa el mercat, també per l'ajuda contínua entre veïns, difícil de veure en el model d'habitatge convencional. Així pensa també Alicia Conejero, resident de La Balma, un altre edifici de la cooperativa d'habitatge Sostre Cíivic. Viu aquí des dels inicis del projecte, situat en el barri de Poblenou, a Barcelona. Des del terrat de La Balma, a l'ombra que donen les plaques solars, un pot apreciar les seves vistes privilegiades, de cara al barri. Aquest espai obert, on també hi ha un gronxador per als nens, és un dels llocs d'ús comú de l'edifici. Des d'allà dalt es poden albirar les dues ànimes del districte: a un costat, l'herència del seu passat obrer i industrial, amb habitatges baixos de maó vist; a l'altre, les edificacions imponents, brillants i polèmiques del Districte 22@, l'àrea de negocis destinada a la concentració estratègica d'activitats intensives en coneixement. Segons el portal Idealista, un pis d'uns 50 metres quadrats, la mitjana en aquesta zona, es lloga a 1.300 euros al mes. Els residents de La Balma paguen 700 euros de mitjana per una casa d'igual grandària i molts més espais d'ús comú. No sols és que paguin menys; viuen d'una altra manera i, segons la majoria d'ells, molt millor.
A LA Sala, els socis i residents paguen entre 280 euros i 400 euros al mes per cada pis. L'aportació inicial no supera els 5.500 euros
Unes escales de fusta connecten el terrat de La Balma amb les seves diferents plantes, en les quals els pisos individuals es comuniquen a través d'un passadís exterior replet de plantes. La llum entra per tots costats i les portes de cada llar són de cristall transparent; si els seus habitants estan disposats a la convivència, deixen els estors pujats en forma d'invitació a un cafè d'improvís, a cura de familiars o a la cessió d'un polsim de sal. Si volen intimitat, els baixen.
En cada planta hi ha espais d'ús comú: un cotreball amb diverses pantalles, taules i cadires d'oficina, una sala de capellans amb una banyera gran, un quart de bugaderia, habitacions de convidats, una sala polifuncional que han conquistat els nens amb les seves joguines i, com a joia de la corona, una gran sala comuna en la planta baixa, amb una cuina a la disposició de tots els residents, un taller annex per als manetes i diversos útils donats al col·lectiu. L'espai, així, ja no és només de pas, de salutacions indiferents a l'ascensor: és de gaudi. “L'edifici és la nostra casa”, resumeix Conejero.
Els residents de La Balma paguen 700 euros de mitjana per una casa de 50 metres quadrats i espais d'ús comú.
Els socis, com a part de la cooperativa, posseeixen l'edifici en el seu conjunt, i poden habitar els habitatges de manera indefinida. Però no són seves, sinó del col·lectiu. El model es manté al marge del mercat immobiliari i, per tant, del lucre, dels fons voltors i de l'especulació; i tampoc és un lloguer subjecte a la inestabilitat i a l'abús de poder de la propietat. Els cooperativistes participen perquè tots puguin accedir a un immoble digne, també en el dia a dia, en l'organització de l'edifici, en les cures i en la convivència conjunta.
La crisi de l'habitatge en tot el país troba a Catalunya, i en concret a Barcelona, un dels seus epicentres; i també una resposta social i organitzativa contundent. En aquesta província, el cost mitjà del lloguer residencial es va situar al juliol de 2025 en 1.155 euros, la xifra més alta del país, segons l'Observatori del Lloguer. El valor mitjà d'un pis a la ciutat comtal ascendeix als 377.000 euros, inassequible per a àmplies capes de la majoria. I els joves, sota aquest panorama, troben murs infranquejables; més de vuit de cada deu catalans (el 82,4%) entre 16 i 34 anys continuen vivint en la llar familiar, segons el Consell de la Joventut d'Espanya, una xifra que ascendeix al 84,8% en el cas del conjunt dels joves.
L'aportació inicial mitjana de cada resident en La Balma és de 33.000 euros i la quota d'ús mitjana és de 712 euros
En aquest context, el model cooperativista agafa aire i forces. L'aportació inicial mitjana de cada resident en La Balma és de 33.000 euros i la quota d'ús mitjana és de 712 euros. Alguna cosa molt per sota dels preus de Poblenou (i en general, de la capital) però per sobre d'altres habitatges de la cooperativa Sostre Cívic, que compta amb projectes més centrats en el dret d'accés. Gràcies a la Llei Catalana d'Habitatge, aquestes organitzacions poden accedir a la compra en condicions avantatjoses d'edificis deshabitats i, mitjançant una “rehabilitació energètica de mínims” posar-los a la disposició de socis a canvi d'una espècie de renda antiga, molt assequible durant tota la vida, amb aportacions de capital de màxim 8.000 euros i unes quotes de 300 o 400 euros, detallen des de la cooperativa.
“A les meves netes els encanta La Balma. És que no volen anar a cap costat. Els dic: anem a la platja, a un parc, al cinema. No, no, no, diuen. Perquè tota La Balma és la seva casa”, explica Conejero. Els nens entren i surten dins de l'entorn segur de l'edifici de la cooperativa, corren, juguen, conquisten la sala polivalent; sense la necessitat que els adults estiguin a cura d'ells sinó que n'hi ha prou que hi hagi un adult atent, per si sorgeix algun problema. “Hi ha un altre nen que la seva mare teletreballa i moltes vegades, si està malalt i tal, es baixa a la meva casa. Però ja és que ni m'ho diu. O es ve a veure una sèrie, o a jugar amb les joguines de les meves netes”.
La criança així no és en tribu, però tampoc gira entorn de la família tradicional en exclusiva, s'amplia. Els veïns queden cada dos per tres per a sopar, uns cuinen i altres solament gaudeixen del menú. I en la següent s'inverteixen els rols; el xat grupal bull de favors creuats i pertinences que es presten i es retornen; i la llar s'estén. “Saps que si passa alguna cosa, sempre hi ha una veïna al costat. I que pots tocar una porta i no és algú desconegut. Et sents molt menys sola”, diu. I no sols es refereix a la calidesa de la companyia en si, sinó al fet de saber que, a l'altre costat de la paret, “hi ha algú que sap en quin moment vital estàs”, compte Conejero.
La seva història amb l'habitatge cooperatiu va començar en 2015, quan un viatge a Grècia, en plena crisi de refugiats, li va fer canviar el xip. “Em vaig posar a cooperativizar la meva vida”, assegura; i en aquest procés va trobar a Sostre Cívic. Vivia de lloguer i estava apuntada a la llista municipal per a accedir a un Habitatge de Protecció Oficial (VPO). Precisament per no tenir propietats, complia els criteris de la cooperativa per a accedir a un habitatge en cessió d'ús en l'immoble. I li va canviar la vida. “Jo vivia sola i a mi m'agrada la solitud, és a dir, no l'he sofert, però aquí viu millor”, conclou.
No hi ha una rentadora en cada pis, hi ha una habitació de rentadores; no hi ha banyera en tots els pisos, sinó una en una habitació específica per si algun resident la necessita o la vol gaudir
Els residents del seu edifici habiten un concepte ampliat de la llar que no sols els facilita el dret a un habitatge digne i assequible, també la vida en si. Compten amb el suport mutu indispensable davant les inclemències, i de pas els seus habitatges tenen un menor consum i apliquen criteris d'eficiència –ecològica, energètica, temporal–. No hi ha una rentadora en cada pis, hi ha un quart de rentadores; no hi ha banyera en tots els pisos, sinó una en una habitació específica per si algun resident la necessita o la vol gaudir. Els arquitectes de l'immoble, al costat dels socis, van dissenyar un edifici ben aïllat i calefactat amb geotèrmia, que aprofita la calor de la terra per a repartir-la per conductes dins de l'edifici.
“Aquest sistema també els permet fer free-*cooling i refrigerar els pisos durant els mesos càlids sense aportació energètica, només amb la circulació d'aigua refrescada pel mateix terreny”, expliquen des de l'estudi d'arquitectura, que incideixen en un disseny de l'edifici pensat per a maximitzar la captació solar en les plantes baixes i reduir la radiació excessiva en les altes. La fusta utilitzada en la major part de la infraestructura, i ja comuna en els edificis de Sostre Cívic, requereix entre un 60% i un 80% menys d'energia per a la seva obtenció que el ciment, segons l'institut d'Arquitectura Econova, i és molt eficaç a l'hora d'aïllar els habitatges, que necessiten menys calefacció a l'hivern i menys aire condicionat a l'estiu.
Però el camí per a arribar fins aquí no ha estat fàcil. “Cal fer un canvi de xip de l'individual al col·lectiu”, explica Conejero. I en aquesta transició hi ha diferents velocitats i preferències. Alguns residents, per exemple, eren poc inclinats a cedir les seves eines al taller col·lectiu i continuen sent poc inclinats a la creació d'una petita biblioteca a la sala comuna. I en les assemblees, a vegades, salten espurnes.
Les decisions en La Balma es prenen de manera democràtica entre els socis, amb una interlocució constant amb la cooperativa, Sostre Cívic, i la seva junta rectora. “Aquí som diferents. A l'hora de la veritat, sempre arribem a acords, però si t'has de fixar només en les discussions del grup de Telegram dius: 'uf,quin horror de lloc'”, riu Conejero. “Tots es responsabilitzen, però hi ha gent que es posa més fàcilment i una altra que menys… i al final cal entendre que no és el que jo vull, és el que el grup vol o el que el grup necessita”.
Hi ha conflictes, clar. “Però moltes vegades són conflictes molt menors dels quals té qualsevol comunitat de veïns que es reuneix a veure si posen l'ascensor. No es tracta que el conflicte no existeixi, sinó de saber gestionar-lo”, asseguren: hi ha uns estatuts, unes sancions disciplinàries en cas d'incompliment greu i un protocol de violència masclista, així com vies per a recórrer a “instruments legals” al marge de l'autogestió de la cooperativa, instruments que, ara com ara, no s'han hagut d'aplicar.
Homera Rosetti viu a Cirereres, un edifici d'habitatge cooperatiu en el barri barceloní de Roquetes. És, avui dia, l'edifici de fusta més alt del país, amb vuit plantes. Al costat de la fusta, l'altre material més utilitzat aquí és el morter de calç en les façanes i les plaques de guix en els interiors. “Tots són materials biodegradables i de baixa petjada ecològica, perquè la seva producció, transport i reciclatge comporta molt poques emissions de CO₂ ”, ressalten des de Sostre Civic.
No canviaria el seu habitatge ni el seu mode de vida en ell, però destaca que els començaments no van ser per a res senzills. “Va haver-hi mota feina per a aterrar el projecte, acabar de dissenyar l'edifici i tirar endavant l'obra” braç a braç amb els arquitectes; un procés que es va interrompre per la pandèmia i es va complicar per l'ascens del cost dels materials. “I per a nosaltres això era més diners que posar, buscar més finançament i se'ns complicava la cosa”, relata. A l'abril de 2022, finalment, van entrar a viure i van inaugurar l'edifici amb una gran festa.
“El primer any de tots aquests projectes, que això no ho sabíem nosaltres, se'ns van presentar un munt d'incidències que vam haver d'anar resolent”. Si l'edifici és la nostra casa, les goteres de l'edifici també són nostres. “Això i els desajustaments a nivell comunitari”, perquè una de les famílies que residia en Cirerers va marxar. “No és per a tothom aquesta manera de viure, tan comunitària”, relata Rosetti.
Conejero apunta a un altre canvi de xip important: la relació amb la propietat de l'habitatge. La casa és teva i s'ha de sentir llar, a diferència de la despossessió del lloguer. Però no és teva en el sentit estricte de la propietat immobiliària, és de la cooperativa. I es nota en la relació amb l'espai, que ha de ser diferent. “Jo puc pintar la casa del color que vulgui, però tenim una norma que diu que consumim ecològic, per la qual cosa potser em surt més cara la pintura. Tampoc puc tirar o posar un envà si em ve de gust, perquè haig de pensar que darrere de mi vindrà una altra persona.
No l'heretarà la meva filla, perquè això no és heretable. Has de demanar permís“. Si un resident d'un dels pisos ha d'abandonar-lo temporalment –perquè marxa a l'estranger a treballar uns anys, per exemple– pot demanar una excedència; però si es va definitivament, un altre soci de la cooperativa ocuparà el seu lloc. No es pot ni llogar ni vendre.
Conejero diu que la seva filla “està encantada”, a pesar que no heretarà el patrimoni. És conscient que la seva mare està molt menys sola, que l'accés a la propietat immobiliària era difícil, en plena escalada de preus i la família estesa el celebra. “per Nadal ens ajuntem tots els germans i els fills i sopem a la sala comuna”, amb unes instal·lacions molt més espaioses i còmodes que les de qualsevol pis mitjà.
A Catalunya existeixen 67 edificis d'habitatge cooperatiu, que alberguen un total de 1.190 llars, segons dades de la Federació de Cooperatives d'Habitatge de Catalunya (Habicoop). Des de 2016, ha crescut una mitjana anual del 53%. Des de Sostre Cívic reconeixen, no obstant això, que “és difícil” sense unes institucions favorables a aquest model, com les que hi ha a Barcelona. “En mercats completament desregulats és molt difícil que puguis desenvolupar models d'habitatge assequible a preu de cost”, sentència un portaveu. Les cooperatives d'habitatge a Barcelona tenen accés a finançament en condicions favorables a través de l'Institut Català de Finances; mitjançant el dret de tanteig i retracte que estableix la Llei Catalana d'Habitatge poden comprar a baix preu edificis que, d'una altra manera, acabarien en mans de fons amb ànim de lucre; i l'ajuntament els cedeix sòl gratis, la qual cosa abarateix els projectes.
Conejero reflexiona sobre com s'imagina el futur en La Balma. Espera que s'aconsegueixin acords perquè instal·lin aire condicionat. Al seu judici, l'ecodisseny de l'edifici no basta per a suportar l'estiu barceloní, cada vegada més difícil en un context de canvi climàtic. Alhora, està convençuda que les cures que necessita estaran a l'altura. “Jo tinc una malaltia crònica i qualsevol dia necessitaré ajuda. El grup m'ha dit que quan arribi el moment el solucionarem. Jo tinc confiança plena en què quan passi, se solucionarà”, diu, perquè ja ha vist com els residents de La Balma es bolquen en les necessitats específiques que sorgeixen. La confiança, afegeix, sorgeix des del coneixement que el model funciona per a viure millor.
Javier Martínez en el diario.es, la foto es de Milena Villalba.
Tags:
habitatge
