El llistó de l’exemplaritat en política és cada dia més alt. No és estrany que gent capacitada i de bon nivell ni es plantegi dedicar-se a treballar a l’Administració o donar la cara en una formació política. El març del 2023 ja ens va cridar l’atenció la dimissió de la directora de la Guàrdia Civil, María Gámez, per defensar la seva honorabilitat i la de l’institut armat que dirigia, després de saber-se la imputació judicial del seu marit, Juan Carlos Martínez, en el cas dels ERO d’Andalusia. La seva feina a la Guàrdia Civil no tenia res a veure amb les activitats del marit, però arran de la seva imputació, Gámez va decidir anar-se’n a casa. L’any següent, el cas contra el seu marit va ser arxivat, però no va recuperar el càrrec. Això sí, el setembre del 2024 va ser condecorada amb la Gran Creu de l’Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil.
Ahir vam veure un altre cas que encara és més cridaner. La portaveu del PSOE, Montse Mínguez, va dimitir del càrrec després que es coneguessin els negocis immobiliaris de la seva parella. Sí, ho escrivim bé, els negocis de la seva parella. No es tracta d’un cas d’imputació o presumpta corrupció. Simplement s’ha produït la contradicció que Mínguez ha criticat els fons voltor i, pel que sembla, la seva parella té una empresa, heretada de la seva família, que té 30 pisos en propietat destinats al lloguer. Més enllà de poder discutir si aquesta societat és un fons voltor o no, no se li ha pogut detectar a la parella de Mínguez cap irregularitat. El PP la va criticar fa dos dies per la “incoherència” entre el seu discurs i les activitats de la parella. Una cosa que entra dins del joc normal de la confrontació política. La pregunta és si aquesta presumpta incongruència és suficient per posar fi a la carrera política d’una persona. El nombre de contradiccions, despropòsits o canvis incoherents d’opinió de molts polítics és consubstancial a la seva feina i més en aquests temps tan líquids en què es llancen les frases enginyoses de la manera més ràpida possible a les xarxes socials.
Mínguez no ha comès cap delicte, ni la seva parella tampoc. S’hauria de deixar als electors que valoressin si ha actuat amb prou ètica o no. Anar més enllà és criminalitzar l’activitat política.
Jordi Juan Raja a la Vanguardia.
