INVISIBLES A COLLSEROLA

 Si els senglars a Collserola portessin mòbil segurament seria molt més senzill localitzar-los i caçar-los. No sembla ara per ara que estiguin per la feina i, és clar, trobar-los i “capturar-los”, és a dir, matar-los, es prolonga; per a molts, s'eternitza. Els que sí que porten mòbil per Collserola són els humans. I alguns, a més, han decidit ells mateixos localitzar-se amb tota mena de detalls dins de l'àrea d'alt risc del parc afectada per un brot de pesta porcina africana (PPA). 

“Cursa de demà: 6 quilòmetres, 30 minuts”, “Tornant a l'arena, 8 quilòmetres, 48 minuts” o “Cursa de muntanya vespertina, 8,03 quilòmetres, 43 minuts” són només alguns dels exemples que es poden consultar diàriament a Strava, una de les aplicacions més populars entre esportistes. Cada dia apareixen nous registres. La majoria es localitzen a la carretera de les Aigües, la pista més propera a la ciutat de Barcelona.

Segons aquesta app, la majoria transita per aquesta pista “100% sense asfaltar” entre les 7 i les 8 de la tarda i triguen entre 28 i 34 minuts a completar una ruta que Strava qualifica de “fàcil”. No és l'únic trajecte a la zona d'alt risc transitat per esportistes. També hi ha corredors que surten de Sant Cugat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat... Hi ha centenars de sortides documentades diàriament amb estadístiques, anàlisi de ritme, parcials, millors registres i una infinitat de mètriques més. 

És cert que hi ha excepcions al tancament: residents, persones que treballen a la zona, gent que va als restaurants i negocis… Podria ser que tots els registres a Strava complissin al peu de la lletra amb l'esmentada excepció. Seria còsmic.

D'esquerra a dreta: imatge del mapa amb la zona restringida a Collserola, marcada en vermell; al costat, tres captures de pantalla de tres rutes a l'atzar dels últims dies en què el recorregut transcorre per la zona d'alt risc.

Fa uns dies, Sargiu Heredia, company de la secció d'Esports d'aquest diari, també escrivia sobre el tancament del parc. A la seva columna, la seva filla li preguntava: “I per què titil·len aquells llums a Collserola, si la muntanya està tancada i ningú no pot visitar-la?”. Potser els usuaris de Strava ens estan donant ara una nova pista.

Collserola porta avui exactament set mesos totalment tancat al medi natural, 214 dies en els quals la immensa majoria dels seus cinc milions de visitants anuals tenen prohibit accedir al parc natural pel brot de PPA, que es va localitzar primer a Cerdanyola del Vallès (28 de novembre del 2025) i després es va expandir a altres municipis limítrofs fins a arribar finalment a Barcelona (12 de març). 

S'estan realitzant batudes i s'han desplegat trampes, gàbies, drons, visors tèrmics i una unitat canina per trobar els senglars, entre altres mesures. L'objectiu és eliminar-los pràcticament tots, encreuar els dits, i esperar que no aparegui cap nou positiu en un any sencer. Les últimes dades facilitades pel Govern dijous passat indiquen que l'última setmana “es van capturar” 266 senglars més. La suma total ascendeix a 13.115 exemplars “extrets”. La mala notícia és que s'han detectat nou positius més. Ara per ara el parc està tancat com a mínim fins a finals d'any. 

L'app Strava no és la primera vegada que deixa al descobert posicions compromeses. El 2024, Le Monde va revelar que escortes d'Emmanuel Macron, Joe Biden, Donald Trump o Vladímir Putin penjaven els entrenaments a l'app: el diari va localitzar 26 agents del servei secret dels Estats Units, 12 de l'escorta de Macron i sis del servei de seguretat rus. Les rutes dels seus entrenaments deixaven pistes sobre els moviments dels líders més protegits del planeta. L'Elisi i el servei secret nord-americà van restar importància a l'assumpte, que és el que es fa quan la suor es converteix en secret d'Estat i no hi ha manera de posar-hi un candau. Allò es va anomenar ‘Stravaleaks’.

El març d'aquest any, el mateix diari va repetir la jugada. Un jove oficial del Charles de Gaulle va sortir a córrer per la coberta del portaavions amb el perfil públic, com els esportistes de Collserola, i el seu recorregut va permetre situar el vaixell de propulsió nuclear al nord-oest de Xipre. El desplegament no era secret, però la posició exacta, sí. Le Monde ho va confirmar amb una foto de satèl·lit. Unes quantes voltes sobre la Mediterrània van fer la feina d'un servei d'intel·ligència.

I aquest agost passat va ser Sky News qui va identificar més de 1.300 usuaris de Strava que compartien entrenaments des de o a prop de bases dels Estats Units a l'Orient Mitjà, algunes d'atacades després per l'Iran. La cadena no va poder establir que Teheran utilitzés Strava per escollir els seus objectius, però els experts adverteixen que la suma de rutines individuals retrata hàbits, torns i moviments.

A Collserola, els senglars no es geolocalitzen i no pugen els seus entrenaments a Strava. Els únics que deixen rastre són els humans, tot i que sembla que ningú no els veu. Són invisibles. Màrius Fort Armengol a la Vanguardia.