Recordo el pròleg de "Los intereses creados" de Don Jacinto Benavente, que he citat en més d'una ocasió:

“He aquí el tinglado de la antigua farsa que alivió en posadas aldeanas el cansancio de los trajinantes, la que embobó en las plazas de humildes lugares a los simples villanos”, gentes de variopinta condición y donde los “pobretes” se divierten al ver sonreír a los poderosos “tranquilizada su  conciencia con pensar: ¡también los pobres ríen!”…

 ... Però em costa recordar els detalls de "La Ciudad Alegre y Confiada", que només recordo en el principal que ens afecta als ciutadans del nostre país i que té un clar paral·lelisme amb la situació que vivim producte dels fets que últimament s'han esdevingut i els que es veuen a venir. Crec que només llegint l'argument ens entendrem:

 "Els governants d'una ciutat s'enfronten a una greu decisió davant els problemes que s'acosten: Pactar amb la República de Venècia o declarar la guerra. Finalment, prenen la decisió equivocada, mentre els habitants, confiats, continuen amb la seva vida habitual confiant en la saviesa d'aquells que els governen."

 La vigília d'una guerra, sovint, o gairebé sempre, sembla una festa. 
Ens hem entès,  oi?