El món va conèixer ChatGPT només deu mesos abans que, el setembre del 2023, Amazon anunciés que restringia la publicació de llibres a la seva plataforma a tres al dia per autor. Tres. Al dia. La mesura responia a una botiga en línia que s'inundava ràpidament amb títols que es produïen com a xurros –ara, molt més–. Hi ha una indústria literària de la IA que creix a ritme de vertigen. Si inundes el mercat, sempre hi haurà algú que piqui i compri. A sobre, aquesta marea de 'slop' generat amb intel·ligència artificial enfonsa la presència dels autors reals. L'ofici de Cervantes i Shakespeare es cuina avui als xips de Nvidia. La qualitat que ens distingeix de la resta de les espècies animals del planeta és la capacitat de pensar. Si això ho deixem a la màquina, què ens queda? Diversos estudis apunten al titular daquest article. Veurem si, finalment, cal treure'n els signes d'interrogació.
L'impacte dels grans models d'IA en el comportament de l'espècie humà s'està monitoritzant des de l'arribada de ChatGPT, el novembre del 2022. Un dels grups de recerca liderat pel doctor Alan Green, de la Universitat de Georgetown, va analitzar 370.000 redaccions d'admissió a aquest centre, tant abans com després de l'IA d'OpenAI. L'estudi va concloure que els textos escrits després del llançament de la IA tenien més diversitat de paraules, però contenien menys idees originals.
L'explicació és que la creativitat de cada humà està associada a les pròpies experiències i connexions neuronals. La IA, en canvi, es basa en un únic sistema. "Et pot escriure un poema. Pot intentar idear un ús inusual per a un clip. Però les idees que produeix, encara que puguin ser bones, acaben sent força similars entre si. El que es perd és la diversitat humana d'idees", afirma Green. “Si perdem la diversitat d'idees noves que sempre ha estat la base per generar enfocaments innovadors amb què resoldre vells problemes –afegeix–, és poc probable que resolguem aquests grans problemes socials o globals”.
Un altre estudi del MIT's Media Lab va analitzar les diferències de rendiment durant quatre mesos amb tres grups d'alumnes, un que va escriure els seus assajos utilitzant únicament el seu propi pensament, altres que van utilitzar un motor de cerca com a suport i un tercer que va utilitzar directament ChatGPT. Les conclusions van començar a entreveure un patró clar: al grup que només va utilitzar el seu cervell es van detectar les xarxes neuronals més fortes i de més abast. A mesura que tenien més ajuda externa, ja fos pel motor de cerca o per la IA directament, disminuïa més la connectivitat cerebral. Com més feina es deixava en mans de la IA, menys s'activava el cervell dels estudiants.
Una de les conclusions d‟aquest estudi és que el gran rendiment que proporciona a curt termini als estudiants l‟ús de la IA contribueix a deteriorar el seu rendiment a llarg termini. Aquest concepte s'anomena deute cognitiu. Si es deixa que la IA s'encarregui de les tasques del pensament, amb el temps, es va hipotecant la capacitat de redacció, memòria i raonament. Els autors de l'estudi, però, consideren que la IA té cabuda en l'aprenentatge sempre que els alumnes pensin i escriguin primer pel seu compte i facin servir la tecnologia per obtenir avantatge
Un article d'Aaron French, professor associat de la Universitat Kennesaw State sembla apuntar cap a aquest camí. "La diferència entre que ChatGPT ens faci estúpids o potenciï les nostres capacitats rau en com l'utilitzem", assenyala. Per això, proposa que "la IA generativa s'hauria d'utilitzar per augmentar la intel·ligència humana, no per substituir-la. Això significa utilitzar ChatGPT per recolzar la indagació, no per prendre una drecera. Significa tractar les respostes de la IA com el començament del pensament, no com el final".
Un dels resultats d‟impacte d‟un d‟aquests estudis va ser el d‟un grup d‟investigadors d‟Universitat Carnegie Mellon, la Universitat d‟Oxford, l‟Institut Tecnològic de Massachusetts i la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, que va plantejar a dos grups d‟estudiants una sèrie de problemes matemàtics amb fraccions. Els primers podien fer servir ChatGPT (GPT-5). Els segons, només els cervells. A meitat de la prova es va tallar l'accés a la IA i la capacitat de resoldre problemes dels que l'estaven fent servir va caure en picat. Només 10 minuts eren necessaris per deteriorar el rendiment cerebral. "Advertim que, si aquests efectes s'acumulen amb l'ús continuat de la IA, els sistemes actuals d'IA -optimitzats únicament per a la utilitat a curt termini- corren el risc d'erosionar les mateixes capacitats humanes que se suposa que han de donar suport", van concloure els autors. Francesc Bracero a la Vanguardia.
