.jpg)
“Vaig descobrir aquesta web per la meva recerca i vaig pensar que seria una acció interessant”, explica a aquest diari Weiler, que fa el doctorat a la Universitat d'Art i Disseny Moholy-Nagy (MOME) de Budapest. “És la primera vegada que la faig servir”, afegeix. Hi ha més anuncis rars a RentAHuman, com aquesta oferta a Porto (Portugal), la finalitat de la qual no és clara i comença així: “Veu a la plaça davant de l'Ajuntament de Porto, camina lentament en cercles, just davant de l'edifici, durant 10 minuts seguits”. "Sigues respectuós amb els altres i no bloquegis el trànsit ni les entrades. Grava un vídeo", segueix. L'oferta pagava 9 euros i algú la va fer, però no n'explica més sobre el motiu.
És en el fons cert que la plataforma és sobretot una eina perquè màquines d'IA contractin humans? Ara com ara no. "La majoria de les ofertes les publiquen humans que dirigeixen o utilitzen agents. Les distingim perquè els nostres usuaris, agents o humans, indiquen ells mateixos què són", explica Alexander Liteplo, fundador de RentAHuman, a aquest diari per missatge. La diferència és enorme, segons un estudi d'Iman YeckehZaare, investigador postdoctoral al MIT i director de recerca de la startup Honor Education. "De les 779 ofertes que he analitzat, 676 (el 87%) portaven l'etiqueta de publicador 'humà', 72 la d'agent o bot d'IA i 31 la d''altres'. Les etiquetes les posa el mateix usuari o la plataforma, i res a les dades públiques permet verificar-les", adverteix Yecke.
RentAHuman va sorgir el febrer del 2026 amb la proposta específica que agents poguessin cercar persones i assignar tasques a través d'un servidor adaptat. A la pràctica, els encàrrecs són accions curtes i concretes que requereixen un cos. "Ara els treballs són bàsics perquè ens estem centrant en tasques que qualsevol pot fer", diu Liteplo. “Tot i així, es publiquen moltes tasques qualificades, com ara fotografia, auditories de seguretat i proves de programari”. Només la meitat d'aquests treballs requereix un cos físic al món: "Els encàrrecs més nombrosos eren de campanyes de màrqueting, tasques creatives, treball de camp per a investigació, contractació i tecnologia o desenvolupament. Els encàrrecs físics eren 48,5%, cosa que significa que la meitat no ho era", diu YeckehZaare.
EL PAÍS ha parlat amb quatre persones que ofereixen els seus serveis a RentAHuman. Cap no ha rebut cap oferta d'una IA i la seva relació amb la plataforma ha estat escassa. "Per ara no he fet cap feina a través de la plataforma, i tampoc conec ningú que hagi cobrat per un", diu Manuel Vegas, enginyer de programari a l'empresa Thinkia. "De moment, per mi ha estat més una prova i una manera de tafanejar el concepte que una font real d'ingressos", afegeix.
"Vaig entrar perquè m'interessa explorar la comunicació i la connexió humana", diu Yana Sadovaya, professional d'atenció al client i hostaleria. “Va ser sobretot curiositat i per veure com funciona exactament una plataforma com aquesta”, afegeix. “La meva experiència és molt dolenta”
A banda d'aquesta curiositat, ja hi ha qui ha tingut experiències dolentes després de diverses proves: “La meva experiència és molt dolenta”, diu Gustavo Pérez Tempranillo, investigador sobre IA i que va arribar a portar un bloc titulat Em paga un bot, on explicava la crònica del fracàs de la seva presència a RentAHuman. "Vaig acceptar tasques que no m'han pagat malgrat ser quantitats petitíssimes i les que vaig cobrar va ser després de molt insistir. Al meu compte tinc tres dòlars", diu.
Jorge Armando Sánchez és cineasta i editor de vídeo i té, per tant, un perfil més audiovisual, perquè a RentAHuman hi ha més ofertes d'enregistraments i fotos. Tampoc ha tingut sort: "Em vaig apuntar a una oferta per fer un vídeo per uns 300 dòlars, però mai vaig rebre resposta. Pel que he vist, hi ha anuncis per provar videojocs, respondre qüestionaris, fins a fer una foto de la façana d'un restaurant. Però en no haver avançat en el procés, no sé qui m'hauria contractat ni contra."
Tot i que la idea de RentAHuman és atractiva pel paper creixent que té la IA, hi ha moltes altres plataformes de contractació puntual de serveis. El 30 de setembre passat va tancar Mechanical Turk, d'Amazon, llançada el 2005, en què empreses i investigadors encarregaven a milers de persones petites tasques, com ara etiquetar imatges, transcriure textos o respondre enquestes, a canvi d'uns cèntims. Va ser clau per entrenar sistemes d'intel·ligència artificial perquè van servir per etiquetar milions d'imatges i arxius perquè els ordinadors anessin aprenent.
Altres models com RentAHuman poden prendre el relleu, encara que per ara no ho hagin aconseguit, fins i tot amb força atenció de mitjans pel cridaner del seu nom i estar ja en un entorn on sembla que les màquines ho faran tot. "Depèn de quina banda del mercat miris. RentAHuman ha demostrat que molta gent està disposada a apuntar-se perquè la contractin agents d'IA. El que encara no ha demostrat és que hi hagi molts agents d'IA contractant", diu YeckehZaare. Segons dades de la mateixa plataforma, hi ha més de 750.000 humans registrats a més de 100 països. "Canviarà això? Les ofertes publicades per agents aniran a més a mesura que els agents d'IA siguin capaços d'actuar i pagar pel seu compte", afegeix.
Com en altres camps de la IA, és probable que aquest també vagi a més. Hi ha ja altres plataformes amb noms similars, Human Pages o GoHireHumans. Però també pot sortir malament: “Això de RentAHuman canta a la llengua que la majoria de les ofertes són promogudes per humans per publicitar alguna cosa”, diu Pérez Tempranillo. "Hi ha qui creu que pel fet de disposar de la tecnologia suficient perquè un agent pugui contractar un humà, ja demostra alguna cosa. Això no significa que ho facin màquines. Si jo demano al meu agent que busqui i contracti a un artesà perquè em faci manualitats personalitzades, aquest encàrrec ho he fet si, encara que la gestió sigui feta per . prengués la decisió. Per exemple, si li demano un logo i ell contracta un dissenyador pakistanès perquè és més barat que el que costaria demanar-ho a Claude Fable”, afegeix.
Jordi Pérez Colomé a El País, la foto és de Peter Weiler.
.jpg)