QUÈ ÉS BLOCUS?

 Què és Blocus? L'etiqueta en xarxes que va deslligar els disturbis a Barcelona. Perfils de TikTok creen convocatòries inspirades en les protestes a França per a reclutar a joves. Rebeca Carranco a el País. Un moment dels altercats del passat dissabte en el centre de Barcelona. Foto: Alberto Estevez (EFE)

Blocus, una paraula francesa que significa bloqueig, s'ha convertit en l'etiqueta utilitzada en les xarxes socials per a mobilitzar als joves que van protagonitzar disturbis a Barcelona dissabte passat, quan van saquejar una trentena de comerços i van provocar 33 incendis. El terme, importat de les protestes estudiantils franceses, ha servit de “ham” per a una convocatòria que, malgrat presentar-se com una reivindicació educativa, va desembocar en gairebé quatre hores de pillatge. Els Mossos investiguen qui està darrere dels perfils anònims que la van difondre. A Barcelona, el concepte ha estat l'ensenya sota la qual s'ha organitzat una protesta suposadament contra la mala situació de l'educació pública, que en realitat ha encoratjat a robatoris i saquejos en els comerços de la ciutat. S'han detectat convocatòries similars en altres països europeus, com Itàlia, Bèlgica, Alemanya i Països Baixos, encara que no usen el mateix terme.

Qui convoca les protestes sota l'etiqueta Blocus? - Els Mossos investiguen diferents perfils de TikTok anònims que van difondre una convocatòria per a una protesta a Barcelona, i ara com ara es desconeix qui està darrere d'aquests perfils i si responen a una organització comuna. “Blocus dia 24 d'octubre. Manifestació per la qualitat de l'institut”, diu el cartell que es va moure a través de vídeos de diversos comptes anònims. Moltes d'elles estan ja desactivades. El tecnòleg que va seguir el moviment en xarxes, Marcelino Madrigal, considera que qui el va crear té un “interès polític o geopolític”. A Itàlia, on s'han produït protestes similars, els serveis d'intel·ligència investiguen la possible intervenció d'actors estrangers en l'agitació de les protestes.

Com va aconseguir la convocatòria Blocus reunir mig miler de persones? - Els cartells difosos a través de TikTok comptaven amb codis QR que permetien unir-se a una comunitat de WhatsApp. També a través dels comentaris en la xarxa social es podia accedir a la mateixa o grups més petits de Telegram en els quals les protestes van agafar forma. Molts d'ells continuen actius, i preparen una gran convocatòria per a acudir a saquejar negocis, el dissabte 31 d'octubre, a Barcelona. En els grups es van donar directrius de com vestir, punts de trobada i rutes.

Les protestes a Barcelona estaven inspirades en les reivindicacions a França? - “Té una part de rèplica del que passa a França”, explica Liliana Arroyo, investigadora de l'Institut d'Innovació Social i del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat de Esade. “Però quan cerques, no té un significat concret. És només un símbol, una atracció simbòlica”, afegeix. Ho compara amb One Piece, un manga japonès convertit en símbol de diverses protestes juvenils que van néixer a Àsia en 2025.

Tenen els altercats viscuts a Barcelona un component de protesta social? - La consellera de l'Interior catalana, Núria Parlon, ha negat que els altercats i saquejos del dissabte a Barcelona sorgissin arran d'una manifestació o una reivindicació social. El mig miler de persones que van protagonitzar els disturbis van actuar de manera directa, saquejant comerços, sense que els precedís una concentració. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana es van veure sorpresos per gairebé quatre hores de pillatge. Les anàlisis prèvies a la protesta van assenyalar que es tractaria d'una manifestació amb incidents lleus, i una espècie d'assaig d'una gran marxa per al 31 d'octubre.

Qui són els protagonistes dels disturbis? - Els Mossos han detingut a 130 persones en total. D'aquests, 123 són homes, dels quals 49 són majors d'edat i 74 menors d'edat. També van ser arrestades set dones, cinc majors d'edat i dos menors d'edat. En total, 25 persones (18 majors d'edat i set menors) compten amb antecedents per furts, robatoris o lesions. Només dos tenen antecedents per altercats. Els Mossos investiguen les imatges per a buscar als autors dels robatoris. Rebeca Carranco.

La Barcelona dels aparadors trencats pot reconstruir-se en pocs dies. Més difícil serà reparar la fractura social que deixen al descobert episodis com aquest. Quan una etiqueta viral és capaç d’atreure centenars de joves cap al saqueig sota l’aparença d’una protesta, el problema ja no és només d’ordre públic. És també educatiu, cultural i cívic. Les xarxes socials poden amplificar qualsevol missatge, però no creen el buit; simplement el fan visible. I és en aquest buit, entre la desafecció, la manca de referents i la recerca desesperada de pertinença, on prosperen fenòmens com Blocus. Combatre’ls exigeix policies i investigacions, sí, però sobretot preguntes incòmodes sobre la societat que estem construint i el futur que estem oferint als qui l’hauran d’heretar.