EL "CONY" DE CAMILO JOSÉ CELA

“Quina bellesa de conversa. Gloria Fuertes i Camilo José Cela parlant de llengua, de Quevedo i, fins i tot, del cony amb elegància, humor i intel·ligència”. @BarDePueblo1 és l’últim que recupera un fragment televisiu que apareix habitualment a les xarxes. És un moment del programa Su turno, presentat per Jesús Hermida, del 10 de maig del 1983, en què la poetessa li pregunta a Cela “quan s’introduirà el coño al diccionari [de la RAE]”. “Ja hi és”, li respon tallant-la en sec, tot atribuint-se'n el mèrit.

Tot seguit, el deliri: 

–Fuertes: Yo voy a tabernas y comedores de medio pelo y entra uno [diciendo] ‘¡coño, Manolo!’, y se va, ‘¡coño, Luis!’, y se va'... ¿En este pueblo no decís buenas tardes?

–Cela: Yo tengo un cuento en mis Nuevas escenas matritenses donde un señor [Epipodio Murciego] habla y pone coños en vez de comas. Es una muletilla conversacional manifiesta.

La proposta d’incloure coño al diccionari de la RAE la va fer el febrer del 1975. Un any després sortiria als butlletins de l’Acadèmia, però no seria fins a l’edició XX del diccionari, del 1984, que apareixeria amb la definició: “Parte externa del aparato genital de la hembra. Es voz malsonante”. Polla ja hi era abans, però no com a accepció vulgar i col·loquial de penis. Va caldre esperar fins al 1992, segons es pot consultar al Nuevo tesoro lexicográfico de la lengua española.

El cas és que mentre que l’Acadèmia ja llavors mostrava una mentalitat força oberta, avui dia, en plena modernitat i les IA a punt de dominar el món, l’ús de renecs a les peces digitals està penalitzat.

L’algoritme de Discover, el feed de continguts personalitzats de Google per a dispositius mòbils, encara és una de les vies principals per a les visites proactives a continguts dels mitjans de comunicació. Segons la seva política de continguts, Discover en restringeix la visibilitat si les peces contenen paraules malsonants o similars fora d’un context molt justificat o estrictament periodístic.

Però els filtres automatitzats, els algoritmes dels nassos, són severs i més irracionals que els humans. La paradoxa és que paraules i expressions que van haver de superar resistències socials en temps més arcaics per entrar al diccionari, avui poden tornar a quedar arraconades per un mecanisme tecnològic que ni tan sols entén el context en què s'utilitza. Així que és molt probable que Google no li faci arribar aquestes línies al seu dispositiu, perquè fins aquest precís moment aquí s’ha escrit set vegades cony o coño (ara nou, ja) i s’ha insultat els algoritmes amb un “dels nassos” que ves a saber si consideren que està de debò ben col·locat, on toca, si creu que fa lluir el llenguatge. 

Onze dies després d’aquella intervenció a la tele, Cela va escriure un article a El País. 'La negación de la evidencia', es titulava. És una crítica irònica contra la hipocresia moral i la censura lingüística. El va escriure poc després de l’escàndol que va suposar per a molts que a les dotze del migdia del 16 d’abril del 1983 el grup de punk femení Las Vulpes cantés 'Me gusta ser una zorra' (deu punts menys a Discover) en directe a la tele, al programa 'Caja de ritmos'. El fet va acabar als tribunals. I el dissabte següent a l'actuació, en lloc del programa es va emetre una corrida de toros...

Davant d’aquest cas, Cela rebutja el retorn a la censura que havia patit amb La família de Pascual Duarte o La colmena (no diu, però, que ell mateix havia estat censor); afirma que el que va molestar no va ser el contingut de la lletra, sinó “dir les coses pel seu nom” en un castellà domèstic i quotidià, tot recordant que les paraules ja sortien al diccionari de la RAE, i denuncia la falsa innocència dels infants, tot afirmant irònicament que els nens de “bona família” no senten aquest llenguatge al carrer, a les pel·lícules, a l’escola o a casa.

Els algoritmes digitals haurien d’aplicar-se aquesta lliçó per no fer passes enrere. I Cela també hauria de saber que haver-se quedat i haver exhibit el garrot vil amb què es va executar Salvador Puig Antich, per molta similitud que tingués amb la mort de Pascual Duarte, i per molta atracció que sentís pel macabre, pot interpretar-se com coñearse, és a dir, “guasearse, burlarse disimuladamente”. I aquesta paraula està recollida al diccionari de la RAE força abans que coño (una última salutació, senyor Discover).

Àlex Tort Sagués, la foto és de Emilia Gutierrez.