.jpg)
La sèrie 'Matèria Oscura' d'Apple TV explora el concepte de la superposició quàntica perquè els éssers humans viatgin –màquina d'alta tecnologia mitjançant– a universos paral·lels. En un dels primers capítols de la segona temporada, els protagonistes, un matrimoni i el seu fill adolescent, es proposen arribar a un món que, encara que se sembli molt al seu, sigui més tranquil. Busquen un lloc on ningú els identifiqui amb cambres en locals o en ple carrer. En el qual ningú els assenyali en xarxes socials. Un univers en el qual desapareguin les conseqüències negatives dels avanços tecnològics.
En arribar al seu destí, comencen a explorar-lo i entren en una gran biblioteca pública. Hi ha alguna cosa que falta: ordinadors. Temorosos de no entendre res, li pregunten a la bibliotecària: “No tenen ordinadors?”. Ella els mira estranyada, com qui veu a un extraterrestre, i els respon amb desconfiança: “No, no tenim ordinadors”.
Per descomptat, tampoc hi ha internet, la qual cosa provoca paüra en l'adolescent protagonista, que pregunta als seus pares com compraran coses o escoltar música. Ells, encantats d'haver tornat tecnològicament a principis dels anys 80 del segle XX, li expliquen que llavors es comprava majoritàriament a les botigues i que la música s'adquiria emmagatzemada en forma de discos o dels cassettes, un format estranyament enyorat avui.
Res seria igual per a la humanitat si Amstrong no hagués trepitjat la Lluna. Què havia passat perquè un univers paral·lel es quedés enrere en la tecnologia que ha revolucionat el nostre món? El científic protagonista el descobreix visitant una hemeroteca: aquesta societat mai va ser a la Lluna. A diferència de la realitat històrica que nosaltres vam conèixer, John Fitzgerald Kennedy va perdre les eleccions contra Richard Nixon i aquest va anul·lar el programa Apol·lo. Res seria igual per a la humanitat si Neil Armstrong no hagués fet el seu petit pas per a l'home.
La forma en la qual el programa espacial dels anys 60 dels Estats Units va influir en l'acceleració de la nostra tecnologia actual és essencial. La clau va ser el desenvolupament de xips. Quan el programa Apol·lo es va iniciar, cadascun dels xips que fabricava una companyia capdavantera, Fairchild Semiconductor –de la qual van sorgir els fundadors d'Intel–, costava uns 1.000 dòlars de l'època cadascun, però a la NASA li resultaven essencials per al sistema de guiat de les seves naus espacials. Quan el programa va acabar en els anys 70, costaven 25 dòlars cadascun.
En aquests dies de soroll s'especula sobre si un humà ha de tenir la decisió final quan falla la tecnologia en seguretat ferroviària. Les màquines ens han portat molt lluny gràcies a aquest pas polsós sobre la Lluna, però treure a les persones de les decisions clau obre un camí que pot conduir-nos, potser, a l'univers equivocat.
Francisco Bracero Osuna - La Vanguardia.
.jpg)
Bueno, yo que soy un fan incondicional de todo lo que se relaciona con el espacio, desde la exobiología hasta la ingeniería de tuerca y aislantes, creo que no podemos darle la exclusiva a la carrera espacial como fuente de todas las dádivas de las tecnologías actuales. Es la ciencia en general, en todos sus campos, la que está permitiendo los niveles de avance que tenemos.
Por otro lado, también amante de la ciencia ficción, pero nunca usaría una serie o una película como elemento argumental para hacer valoraciones sobre realidades vigentes. La ciencia seria afirma que lo de viajar a otras galaxias, como que no. Nada de nada. No es posible por mucho que alimente ficciones y relatos.
Chi lo sa, fer servir una sèrie en un article com a exemple és una manera com una altra de comunicar un missatge, sobretot si la sèrie parla del tema que està tractant en l'article,
La ciència seriosa fa ja una llarga temporada que ha deixat de ser-ho en perdre el control i guanyar en desconcert, en sorprendre's sovint amb nous descobriments que ni tan sols havien albirat, sobretot en el camp de la quàntica.
Recorda que tot està per fer i tot és possible i en el camp de la quàntica aquesta frase d'en Miquel té més valor que mai.
Salut
Al contrari, la ciència sap molt be que no hi han veritats absolutes. Això la distingeix de les creences. I el seu comes es no donar res per tancat. Un exemple:
La famosa posibilidad de curvar el espacio-tiempo para construir un atajo para viajar (Ya sabes, aquello de doblar un folio y agujerar en un punto y viajar por el agujero) ya está descalificada y se sabe que las leyes de la física cuántica no cuántica con teorías de cuerdas o cordones de zapato, no lo hacen posible. Ni aunque estés dispuesto a ocupar en ello unos cuantos miles de millones de años. Marti i Pol, estaba pensando en otras cosas que no tenían nada que ver con la física.
Bé, en Miquel, ja sé que pensava en aletes coses, i la ciència seriosa també, encara que a vegades ho dissimulen prou bé. Tot el tema quàntic és a les beceroles, i no saben que n'anirà sortint. I encara no saben amb certesa si l'univers es contrau o creix.
o om insinuaven al final de Hombres de Negro, l'univers no és més que un component d'un altre unvers molt més gran que el nostre, infinitament més gran.
Em sembla ja havies llegit o comentat aquest conte:
https://somnisfugissers.blogspot.com/2008/11/els-confins-de-lunivers.html
Aquest bloc de Marcelino Madrigal pot ser del teu interès..
https://www.mmadrigal.com/
Poco puedo decir. Poco sé de la cuestión. Todo va muy rápido y no lo pillo.
Salut
Com a Ricard, et recomano aquest bloc, crec que et pot interessar i ajudar a entendre moltes qüestions dels temes actuals pels analògics. Salut
https://www.mmadrigal.com/