PUBLICACIONS RECENTS

PER A SERVIR A LA GENT

No tots els polítics són iguals, no tots els polítics són corruptes, no tots els polítics són uns inútils. Em ve al capdavant Ernest Lluch, entre altres, o Toni Farrés, alcalde etern de Sabadell, o el recentment mort Antoni Poveda de l'Hospitalet. El gairebé etern alcalde de Badalona, Garcia Albiol cap en aquesta llista, i molts més s'hi podien incloure de gairebé tots els partits; però sol succeir que els vàlids, els honestos, es retiren a temps a la vista del panorama, o directament, es queden en l'empresa privada, on guanyen més i sofreixen menys. O hi ha qui opta per apartar-se discretament sense sorolls ni escarafalls.

Carmen Romero, exmuller de Felipe González, --quan González encara era mitjanament decent-- ha complert 80 anys convertida en notícia de cap de setmana amb la seva confessió que votarà a Pedro Sánchez i els seus records de quan la política anava d'ideals i no d'audiències digitals. Quan a Carmen li pregunten per Begoña Gómez en El Diari de Cadis apareix en la seva resposta la paraula mesquinesa. “La família dels polítics és un bé que cal protegir. El triat és el polític, no la família. Els socialistes hem estat prudents amb els familiars dels líders d'un altre partit. Mai va pensar ningú atacar a la família d'Aznar o de Rajoy. Hi havia una espècie de pacte tàcit de no-agressió que s'ha trencat amb aquesta dreta que ens amenaça”.


Comparteix:  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

En aquest bloc no s'accepten comentaris d'anònims.