La mort del francès Raphaël Graven posa en relleu la permissivitat d'algunes companyies a la recerca de captivar a una audiència que ovaciona a ‘streamers’ perquè cometin bogeries o il·legalitats.
“Hola, mamà, què tal, estic fotut fins a la mort amb el joc, això va massa lluny”, va escriure a la seva mare Raphaël Graven, francès de 46 anys i conegut en internet com Jean Pormanove, hores abans de morir. Portava 10 dies tancat en una casa i emetent 24 hores en directe jocs, baralles, insults i abusos físics amb uns altres streamers. Un dels seus companys llegia el missatge a la seva mare en el directe, amb Graven escoltant: “Tinc la sensació d'estar segrestat amb el seu concepte de merda, estic fart, vull anar-me”, seguia el missatge. Però no va poder sortir: mentre dormia l'audiència va detectar que semblava haver deixat de respirar en un matalàs. Un company, per a saber si continuava viu, li va llançar una ampolla d'aigua plena. Poc després es va tallar l'emissió. La justícia francesa ha començat una recerca i ha ordenat una autòpsia.
Graven no era un fosc streamer ocult en la profunditat d'internet. El seu canal era el dècim més vist de Kick, la plataforma de directes on emetia, només per darrere d'alguns en anglès i espanyol. Tenia més de 10.000 espectadors de mitjana, amb algun pic de més de 30.000 Els comptes de Graven continuen actives en TikTok, Instagram, YouTube o X amb més d'1 milió de seguidors. Kick ha esborrat el seu compte i les de la resta de streamers que van participar en la marató sàdica. Però hi ha dotzenes de clips en internet amb imatges d'aquests dies i d'altres abusos.
La seva mort, totalment evitable, il·lumina el pitjor de les xarxes socials: protagonistes que perden tota humanitat per continuar donant contingut més sàdic i una audiència cruel que anima des de les seves cases per a veure una humiliació nova. Al voltant de Raphaël Graven s'havia muntat un grupet de streamers que compartien emissions i bromes macabres.
Al desembre de 2024, el diari digital francès Mediapart va publicar un article sobre el canal de Graven que va rebre centenars d'insults de fans en X. Així descrivia Mediapart la dinàmica: “Les quatre persones que apareixen més sovint en el canal es diuen Naruto, Safine, JP [Gravin] i Coudoux. Els dos primers ataquen voluntàriament als dos últims. Gravin, un ex militar, sofreix nombroses violències, com a escanyaments i dolls d'aigua i de pintura”.
Graven va començar a fer streams amb videojocs i es va fer cèlebre per les seves reaccions furibundes a crits quan perdia. Després va començar a col·laborar amb uns altres. Twitch, la plataforma de directes més cèlebre [propietat de Amazon], li va expulsar per diverses infraccions i d'aquí va saltar a Kick, una alternativa creada en 2022 a Austràlia que va sorgir després que Twitch prohibís el joc i les apostes.
Kick té vincles amb el casino global Stake, que no pot operar a Espanya, i la seva política de moderació és extremadament laxa. En el món dels streams té fama de ser la plataforma que permet gairebé tot. Una part del seu creixement es deu als streamers que freguen continguts que altres plataformes no permeten, com a violència, insults, drogues o nus.
Aquest tipus d'actes, amb una audiència deslligada gelea a algú fent bogeries, requereix de la interacció en directe. Encara que gairebé totes les plataformes ho permeten, la majoria no ho prioritza. És molt més difícil crear aquesta relació directa amb l'audiència mitjançant vídeos gravats —com els de TikTok o YouTube— o en missatges —com els de X, Discord o Reddit—.
Els directes eren terreny gairebé exclusiu de Twitch fins que va aparèixer Kick per a competir, no sols amb el contingut, sinó també amb un repartiment dels diners molt més avantatjosos per als streamers. Altres usuaris aprofiten les polèmiques per a compartir en altres xarxes socials clips d'aquests directes, però en la majoria les frases polèmiques estan silenciades i si hi ha algun objecte dubtós, com a consum de droga o agressió, es pixela.
El cas de Graven és extrem, però hi ha uns altres que van al límit per a aconseguir ingressos. A Espanya el cas més cèlebre és Simón Pérez i Silvia Charro, en el seu canal SSConexión. Pérez i Charro es van fer famosos en 2017 amb un vídeo viral del mig Periodista Digital sobre hipoteques, on compartien consells seriosos però en un clar estat d'ebrietat. Aquella fama inesperada els va fer perdre la seva vida i donen des de llavors tombs per internet i amb dubtosos projectes d'empreses.
La seva última aposta és Kick, on també han aconseguit que els suspenguin el compte 14 dies —malgrat la laxitud de la plataforma— per, segons el mateix Pérez, publicar sense voler les dades personals d'una transferència bancària. Això va ocórrer a principis d'agost i va provocar un munt de vídeos i titulars sobre la trista i pública caiguda de la parella. Durant la seva suspensió en Kick, van saltar a una altra plataforma més petita encara, Rumble, a un compte que ja no existeix.
Pérez, a qui els seus seguidors diuen “mestre”, guanya diners amb publicitat de casinos en línia i fent el que vol l'audiència, des de sortir disfressat de Pokemon, a barallar-se amb Silvia, maquillar-se o insultar a gent pel carrer. Però l'entreteniment favorit és la droga i veure-li col·locat, amb centenars d'espectadors comentant la decrepitud en directe: “Droga't o em vaig”, “El meu cocaïnòman favorit”, ”Simón no facis cas a la gent, sense drogues vas molt bé”, “Vagi pintes de la Canyada Real que porten”.
El mateix Pérez no és aliè a aquest pacte diabòlic on li paguen per veure-li en aquest estat: “Calculo que he guanyat més de 5.000 euros en algun mes segur”, deia en un pòdcast: “A menjar nosaltres tots els dies i després més o menys amb si cada dia 20 euros per a Monster [beguda energètica], 20 més per a droga, després si aconsegueixo 60 més ja són per a jugar en el casino, però aquesta època la droga s'ha anat de mare”. Pérez sap que coqueteja amb la mort: “Si un dia m'estic morint, connecteu la cambra, mort sense cambra és scam [estafa, en anglès]”, va dir.
Kick ha viscut tot tipus de polèmiques per streamers que freguen la il·legalitat i acaben sovint detinguts: un estatunidenc conegut com Ice Poseidon va contractar una treballadora sexual a Austràlia per a emetre una trobada i va acabar en el cuartelillo unes hores. Va ser, com en el cas de Graven, durant un streaming de moltes hores, on per a mantenir l'atenció busquen fer coses boges o acceptar reptes impossibles de l'audiència.
Altres dos streamers, l'estatunidenc Johnny Somali i el rus Vitali Zdorovetskiy, estan detinguts a Corea del Sud i Filipines per diferents altercats públics. Somali es va gravar fent gestos sexuals a una estàtua que honra la memòria de les dones coreanes violades en la seva guerra amb el Japó i després va tirar un plat de pasta en un súper perquè li havien impedit beure alcohol en el local. Zdorovetskiy es va gravar robant i molestant a ciutadans a Filipines.
Són només alguns exemples d'un contingut que, malgrat la seva il·legalitat i ridiculesa, té el seu públic. La plataforma que més acull ara aquest contingut és Kick. Però sempre hi ha graons més a baix en plataformes noves que intenten ascendir. Kick està ja en aquest moment ambigu de creixement on aquesta publicitat pot ser perjudicial per al seu creixement.
Kick va publicar unes dades al juliol que deien que en espanyol ja havia superat a Twitch: encara que cap streamer espanyol dels més cèlebres ha fet el salt, diversos llatinoamericans estan en el top10 de Kick (Westcol, Maherco, ElZeein). Adin Ross, potser el streamer més famós de la plataforma i expulsat de Twitch (encara que després readmès) per insults homòfobs, s'ha ofert al costat del cantant Drake a pagar el funeral de Graven (encara que la passada nit el canal de Drake de Kick va desaparèixer, per motius encara desconeguts). El passat 13 d'agost MrBeast, el youtuber més popular del món, va fer un directe benèfic en Kick i va recaptar 12 milions de dòlars. Els dos cofundadors de Kick van donar 2 milions. Tota aquesta publicitat gratuïta queda ara aombrada per la mort de Graven i per la permissivitat de la moderació que exerceix la plataforma sobre els continguts que emet. - El País
