Sovint, la necessitat aguditza l'enginy, o tambè que l'estupidesa dels homínids no té límits. Amb el coronavirus colpejant fort a indústries com l'aeronàutica o els creuers, a Singapur han decidit que és temps de donar un pas més enllà als seus negocis amb iniciatives originals com les travessies en vaixell cap enlloc o la conversió d'avions en restaurants improvisats. De moment, aquest reinventar-se o morir sembla funcionar, encara que està per veure fins a quin punt els permet esquivar la crisi causada pel patogen.
Singapur Airlines, que va patir unes pèrdues rècord de 705 milions d'euros en el tercer semestre del l'any i va anunciar la retallada del 20% de la seva plantilla, va apostar recentment per transformar dos dels seus 380 avions estacionats a l'aeroport en dos restaurants temporals. Encara que el menjar d'avió no gaudeix de bona fama, les 900 reserves ofertades per als dies 24 i 25 d'octubre es van esgotar en mitja hora, de manera que no van dubtar a ampliar l'oferta a altres dues jornades.
L'aerolínia va descartar el pla inicial per oferir "vols enlloc", que s'enlairen i aterren al mateix aeroport, després de la polèmica causada per la contaminació que causarien. "La idea per al tour en vol curt, o 'vol enlloc', va ser estudiada al principi però ha estat rebutjada després de ser revisada", ha indicat l'aerolínia en un comunicat en què va anunciar altres iniciatives per estimular la companyia enmig de la pandèmia. L'oferta es limita doncs a l'igual que quan es viatja en avió, hi ha opcions per a tots els gustos. Les butxaques més benestants poden degustar el dinar en primera classe a un preu de 400 euros; en Business, el menú ja baixa als 200 euros; són 60 en classe econòmica prèmium i 33,50 en la més bàsica. Per seguretat, la meitat dels seients han de romandre buits a l'interior de l'aparell, tal com indica la normativa per a la resta de locals de la ciutat-estat. A més, els clients també poden pagar amb les seves milles de viatger freqüent, i fins i tot aquells que vulguin viatjar des del saló poden encarregar menjar a domicili a l'aeronau.
Aquesta obsessió per viatjar enlloc, em remet als escaladors, una altra activitat inùtil, tanta feina per pujar fins al cim d'una muntanya per tornar a baixar. Certament, els humans tenim comportaments estranys, potser perquè no sabem viatjar interiorment o perquè l'important no és la destinació sino el camí, un camí que s'ha de fer caminant com deia Machado, però aquest cami ha de tenir un sentit, un punt de partida i un d'arribada, sinó és un viatge inútil, un viatge enlloc.
