💭El Tribunal Constitucional ha fallat aquest dilluns que incitar a calar foc a la bandera d'Espanya no està emparat pel dret fonamental a la llibertat d'expressió. L'alt tribunal, fracturat després de diversos plens debatent l'assumpte, ha rebutjat per estret marge el recurs interposat per un sindicalista gallec que va ser condemnat per ultratge als símbols nacionals per haver demanat "calar-li foc" a la "puta bandera" durant la hissada de l'ensenya en una manifestació davant de la caserna de l'Armada a Ferrol (la Corunya). La decisió implica mantenir la condemna imposada al manifestant.
Si aquesta és la doctrina del Tribunal Constitucional sobre els límits de la llibertat d’expressió, tenim un problema. Cal recordar que en la sentència sobre l’anomenada llei mordassa, de 19 de novembre, ja s'establia un criteri discutible perquè pogués prevaler la llibertat d’informació sobre el dret a la mateixa imatge d’un agent de policia, si era fotografiat en les seves actuacions públiques. Deia la resolució que s’ha de tenir en compte si existeix un interès general «suficient» per a la difusió de la imatge. Sembla que algú diferent del fotògraf, o del responsable del mitjà informatiu, decidirà el que té prou interès o no. Ara, tot apunta que se’ns dirà que l’exercici de la llibertat d’expressió està condicionat per la seva idoneïtat per aconseguir uns objectius concrets. De nou, ens hem de preguntar qui, i en nom de què, decidirà això.
Continúa la llei mordassa minvant qualsevol tipus de protesta i limitant la llibertat d'expressió dels ciutadans, aspecte que al TC ja li va bé per reprimir a la ciutadania fins a nivells francament preocupants, sense que al Govern més progresista de la història sembli que els preocupa gaire. Als Estas Units no és delicte cremar la bandera del país, i mira que la porten arreu els seus ciutadans. Podriem discutir si es necessari cremar una bandera del país que sigui, fins i tot condemnar-ho, però no prohibir-ho. Alguns dels jutges del TC són fills del maig del 68, del prohibit prohibir, però molt em temo que no varen entendre el missatge, ni han sapigut veure que sota les llambordes el que hi havia eren les clavegueres de l'estat i no la sorra de la platja. D'aquest Tribunal Constitucional al TOP í a la sinistra comissaria de la Via Laietana i ha un pas molt curt. Creix, Creix, però no et multipliquis.
