Steve Bannon, el guru que va portar Donald Trump a la Casa Blanca per primera vegada, va teoritzar que per imposar-se en unes eleccions és necessari guanyar abans la “guerra cultural”. El seu patrocinat ara compta amb l’arma cultural més gran del planeta, les xarxes socials. L’eina que un dia va semblar útil per donar la veu al poble, fins i tot per organitzar revolucions contra règims autoritaris, avui és el vehicle amb què un grup de poderosos pretenen consolidar i ampliar el seu domini. Es tracta d’evitar qualsevol regulació que limiti els seus negocis. Aquells joves abillats amb samarretes i esportives que semblaven desafiar l’altiva classe empresarial, allunyada de la resta dels mortals, avui corren a riure les gràcies a Trump mentre es freguen les mans.
No és una guerra que ens sigui aliena. La portem a la butxaca. Hi traiem el cap cada dia. I és tremendament desigual. Cada individu s’enfronta a grans monopolis que treballen de valent per augmentar l’engagement o, el que és el mateix, alimentar la societat de l’addicció (als seus productes). Mark Zuckerberg ha posat en marxa un projecte a Meta per crear usuaris mitjançant intel·ligència artificial, una mena de bots sofisticats amb una aparença de realitat que farà que sigui molt difícil distingir-los i que interactuaran amb els humans per redirigir les seves preferències. És només un exemple del potencial que Trump, que avui accedeix al càrrec, pot alinear a favor de les seves idees i interessos, amb la inestimable col·laboració del ric més ric del món i president a l’ombra, Elon Musk.
Europa aconseguirà sostreure’s a l’influx de la nova era Trump i dels seus genets digitals? La UE estarà en condicions de defensar la seva sobirania estratègica davant els xantatges del líder nord-americà? Ho podrà fer mentre es manté com a aliada dels EUA? Alemanya exemplifica la complexitat actual: un país que pateix ingerències polítiques alhora de Putin i de Musk. Més enllà de la geopolítica, el poder d’Europa també resideix en el que decideixin els seus ciutadans amb el vot i, en bona part, en la capacitat per discernir en el riu revolt que arriba a les terminals mòbils. - Lola García a la vanguardia.