Primer dilluns sense curs escolar en dansa. Al meu barri d’Horta tenim escoles que reben un gruix d’alumnes de proximitat, que hi arriben a peu, en patinet o en bicicleta, i d’altres que sobretot reben estudiants en transport motoritzat, majoritàriament en vehicle privat. Entre les segones, destaca la Princess Margaret International School del carrer Font d’en Fargues, una antiga escola anglesa fundada el 1967 que a partir de l’any 2000 ofereix batxillerat internacional. - Màrius Serra. Molts dels seus alumnes hi arriben al matí en cotxe i, per evitar embussos, just davant de l’escola tenen habilitat un baixador, una zona de desembarcament ràpid de canalla senyalitzada amb un vistós rètol de ressons aeroportuaris: Kiss & Go. El primer cop que el vaig veure vaig pensar de felicitar-los per l’originalitat de la pensada, però aviat vaig descobrir que això dels “apeaderos estudiantiles” era una iniciativa que l’Ajuntament de Madrid va començar a impulsar el 2016 als col·legis també privats Montserrat i Ciudad de Roma, i me’n vaig oblidar. Fins ara. En l’embolic de pactes municipals, autonòmics i aviat tal vegada estatals d’aquest 2023 tan pastós, el Kiss & Go em sembla el lema més transversal capaç de definir l’actual moment polític. Tan aviat serveix per explicar el vot de Sirera a Collboni com les eventuals aproximacions entre Junts i ERC, sense oblidar els àgils canvis de samarreta dels fugitius de Cs (Viñuales, Martín Blanco) o el primer hat-trick de la dreta espanyolista, coronat per Carina Mejías amb la seva candidatura per als Voxos Nois. Em temo, però, que el veritable ús polític de Kiss & Go encara l’hem de veure. En la imminent campanya electoral del 23-J en comptes de proposar programes, els partits apel·laran a emocions tan bàsiques com la por. Voteu-nos i no emprenyeu, faran. És a dir, Vote & Go.
