Benvinguts al socialisme madrileny. La federació dels embolics, les crisis internes, les lluites caïnites, els caiguts en desgràcia, les traïcions, les componendes orgàniques i tota mena de diversos tripijocs... Tot menys guanyar eleccions des que van perdre el govern regional cap al 1995 del segle passat.
No hi ha una setmana de calma i calma per al Govern. Quan semblava que la Moncloa tornava a agafar les regnes amb una reforma fiscal salvada in extremis i amb Teresa Ribera asseguda per fi en una de les butaques de la Comissió Europea com a vicepresidenta, les declaracions davant del jutge de l'empresari Víctor d'Aldama acusant càrrecs del PSOE de corrupció han tornat a col·locar l'Executiu de Pedro Sánchez en una difícil conjuntura a pocs dies del 41è congrés federal. Però els embolics per al Govern no acaben aquí. El que va començar sent una notícia que implicava el nuvi d'Isabel Díaz Ayuso per delicte fiscal s'ha convertit en un problema intern per al PSOE de dimensions colossals. La causa contra l'empresari Alberto González Amador ha fet un tomb i, lluny d'afectar Ayuso, ha derivat en una campanya política, judicial i policial contra el fiscal general de l'Estat Álvaro García Órtiz que ha esquitxat també el líder socialista de Madrid, Juan Lobato, citat a declarar com a testimoni demà passat.
El PSOE hauria de reflexionar sobre com el cas del nuvi d'Ayuso està amenaçant l'estabilitat del seu partit i del Govern mateix. Potser no han tingut en compte que tot aquell que s'hi fica corre el risc d'acabar fora del tauler polític. Si no, que ho diguin a Pablo Casado, que va decidir enfrontar-se a la presidenta i va perdre. Ayuso fa i desfà i no passa res. Va ser l'única dels presidents autonòmics que no va anar a la cita amb Sánchez, malgrat el que digués Núñez Feijóo. Ha estat capaç de contradir declaracions del líder del seu partit en qüestions com ara la compareixença de Begoña Gómez a l'Assemblea de Madrid, la condecoració a Milei o la declaració de l'Estat palestí. Ha demanat il·legalitzar Bildu i ha arribat a sostenir que ETA “està viva”. És un vers solt al PP amb una enorme influència política i mediàtica en un Madrid polaritzat que els socialistes no haurien de menysprear. Ayuso va a totes i sembla l'única amb què Sánchez no pot.
El que és preocupant és que tota l'esquerra sigui incapaç de contrarrestar el relat alternatiu que ha construït Ayuso amb l'inestimable ajut de MAR, un relat que ha aconseguit que no es parli de les irregularitats del delincuent confés del seu xicot, centrant tot el focus en l'imprudent Fiscal General de l'Estat i deixant a Lobato en el seu laberint que l'ha portat a presentar la dimissió aquest migdia.
Mereixem perdre el Govern, s'hauria de dir Sánchez, no hem estat capaços d'imposar el nostre relat, ens han vençut amb la seva hàbil dialèctica. Massa errors comesos i una sola conclusió: Ens han fotut!. En el resum, no és que el tàndem Ayuso/Mar siguin molt llestos (que si que ho són), però en aquest cas no necessiten ser-ho, no els cal esforçar-se, el que passa és que els altres són molt tanoques i a més a més no compten amb la inestimable i incondicional col·laboració de la judicatura, tot s'ha de dir.
