Vaig anar al cinema a veure una pel·lícula històrica. En principi, llevat de les de romans -surten noies en pilotes-, no m'agraden les pel·lícules històriques, però, al cartell hi havia una guillotina i a mi, això de les eines afilades en acció m'atrau. El que més m'agrada és quan tallen a la gent amb una serra, sobretot si és mecànica, encara que també una guillotina té la seva cosa.
El títol era Lluís XVI. Luis, un nom normal, el meu cosí es diu Lluís, però i aquest cognom? Jo què sé. El tal Luis segur que era analfabet i signava així.
La peli no va començar gens malament. Molta llança, baioneta i sabre, però jo esperava la guillotina. I ja estaven a punt de tallar-li el cap a un rei, quan un tipus s'asseu davant meu i em tapa la pantalla.

 -Escolta, tu, mou el cap a la dreta o a l'esquerra, que no veig res -li vaig dir.

 I, en comptes de moure-la, el tipus se la va agafar de les orelles, va tirar cap amunt, se la va treure del coll i se la va posar als genolls. Novament tenia bona visibilitat, però ja de què em servia, si l'escena de la guillotina se m'havia passat. Em vaig perdre el millor moment de tota la peli, i tot per culpa d'aquell imbècil.

 Jo, a gent com aquesta, no la deixaria trepitjar el cinema.

 el cinèfil
Sławomir Mrozek