"El sistema sanitari té risc, ningú pot garantir que vagi a seguir" - Manel del Castillo. Antoni López Tovar entrevista al president de Cairos, el 'think tank' que ha de modernitzar la sanitat pública a Catalunya. Manel del Castillo (Ferrol, 1956), presideix el comitè d'experts Cairos, al qual la Generalitat ha encomanat una avaluació i propostes de reforma del sistema públic de salut de Catalunya. Un sistema que, afirma, és més deficitari en les coses senzilles que en les complexes. Reivindica la implicació de tots els actors en la seva modernització, a risc que pugui entrar en una dinàmica de deteriorament irreversible.
Han trobat el sistema millor o pitjor del que creien? Millor, en el sentit que hi ha moltes iniciatives definides, però és molt burocràtic, molt confús i costa molt d’avançar. Funciona molt bé per al que és complex, però el més banal no ho resolem bé. I no és per falta de recursos, sinó per organització.
Per què es pensa que aquesta maquinària començarà a moure’s si fins ara no s’ha mogut? Una sèrie de circumstàncies ens fan pensar que potser aquesta vegada sí. Molta gent comença a adonar-se que, si no fan res, això pot acabar malament. Els que pensem que s’ha de reformar hem passat de ser una de cada cinc persones a una de cada dues. Hi ha determinació política. Hem presentat deu línies d’acció que no són totalment disruptives, ja vindrà el Tourmalet i farem propostes més controvertides.
En té cap al cap? No, encara no.
Preocupa la migració de la gent cap a les assegurances privades? Sempre hi ha hagut gent que vol una assegurança privada i em sembla perfecte; de fet, descarrega el sistema públic. Però quan comença a ser tanta gent vol dir que hi ha una cosa que no funciona. Si arribem a un punt en què el 60% de la població o el 50% opta per una assegurança privada, el sistema públic queda només per a la gent que no té diners. La seva grandesa és que en aquest hospital [ Sant Joan de Déu] es troben milionaris i gent que no té pràcticament res tenint el mateix servei. I això és el que està en perill. Si la gent fuig, quedarà un sistema per a pobres i per a grans patologies.
És paradoxal que el dèficit estigui en el dia a dia i no en les necessitats complexes. Queda una mica estrany, però és un tema d’incentius i reconeixement i format d’organització. Els riscos catastròfics, les grans patologies, per què això es fa bé? Perquè toca la professionalitat. I això té un incentiu intrínsec, el sistema no ha de fer res. Si cada dia salves una vida i a sobre et paguen, és la bomba, i si no et paguessin també ho faries. Però les hèrnies, les fimosis i d’altres, si no muntes un sistema que també ho reconegui, ho incentivi i ho faciliti, es va perdent. També ha crescut molt la demanda, de 6 a 8 milions de persones, i l’edat de la població. En el càncer no hi ha tanta demanda. I estan ben dimensionats els recursos per al càncer, la cirurgia cardíaca, els trasplantaments...
Fan falta de metges? Segons l’OCDE, tenim 4,7 metges per 1.000 habitants i la mitjana de l’OCDE és de 3,2. Sembla que no faltarien. Tot i això, vas a Olot, a Amposta, a tot el que és la segona i la tercera corona, i falten. Tant és així que en molts llocs molts són extracomunitaris. La majoria de les altes al Col·legi de Metges de Barcelona són d’extracomunitaris, bàsicament llatinoamericans. Això té un doble problema, i hem de poder dir-ho. La capacitació no és tan homogènia com aquí, on tenim uns especialistes de primeríssim nivell. I hi ha un problema ètic: són països que no són precisament rics, on els costa molt formar un metge, i després nosaltres ens els emportem. Ens organitzem d’una manera molt poc eficient.
Com millora l’eficiència? La majoria de països tenen la figura de l'assistent clínic o l'administratiu sanitari, que dóna suport al metge ia la infermera per treure totes aquestes coses que ocupin molt de temps. Casi el 80% de l’activitat d’un metge de primària està relacionada amb les baixes, les receptes...
La tecnologia hi ajudarà? El primer semestre del 2025 posarem en marxa sistemes de reconeixement de veu a la consulta, que el metge no hagi d'estar tota l'estona mirant la pantalla, sinó que el sistema recull la consulta, la converteix en una nota clínica petita, que el metge ha de validar, i el posa directament a la història.
Apresseu la integració dels serveis sanitaris i socials. Proposem d'integrar les dues àrees de tal manera que, de manera coordinada, però ràpida, els metges de primària, les infermeres, i els metges d'hospital puguin, per als pacients crònics complexos, que són molts, i la majoria persones grans, activar el servei d'atenció domiciliària.
Han començat a preparar la segona etapa, els hospitals? Hi ha moltes experiències que funcionin. A Bellvitge, el doctor Comín, cardiòleg, simplement coordinant bé l'atenció del pacient amb insuficiència cardíaca crònica, una de les patologies més prevalents i que ocupa molts llits als hospitals, ha aconseguit passar de 1.400 ingressos a l'any a 800. Igual que a la primària, a l'hospitalària és important que l'opinió del pacient és vinculi amb el pagament de variables que els reben centres.
I com va l’experiència de Cairos? Tenim una feina magnífica. Dotze persones que hi dediquem una quantitat d’hores extraordinària. Hem de començar a moure aquest camió que es va definir, molt bé, fa quaranta anys, però que ara s'ha de reformar. Demanem posar els interessos del sistema de salut per damunt dels interessos de grup, de partit, de sindicat o d'escola o de professió.
Per què demana tant de suport? El sistema té risc. La gent pensa que això és de tota la vida, però durant 5.000 anys de la humanitat, només en 50 hem tingut Estat de benestar. Enlloc no està escrit que hagi vingut per quedar-s'hi. Hem d'estar alerta, res no impedeix que en algun moment algun partit polític digui: “Escolti, paguem molts impostos, abaixin 20 punts l'IRPF, i amb això ja em buscaré una mútua”. Alguns podrien pagar la mútua, altres no.
I alguns tractaments són caríssims. Ara, tinguis el que tinguis, a l’edat que sigui, tens un sistema que et cobreix. Un tractament de 200.000 euros, el cobreix. És un sistema solidari entre rics i pobres i entre sans i malalts.
Aquestes son les persones que composen el el comité d'experto Cairos presidit per Manel del Castillo, creat per la Generalitat de Catalunya: Xènia Acebes Roldan, Josep Arimany Manso, Carmen Cabezas Peña, Josep Casajuana Brunet, Beatriz González López-Valcárcel, Yolanda Lejardi Estévez, Vicente Ortún Rubio, Víctor Pérez Sola, Esther Roquer Fanlo, Josep Tabernero Caturla, y Elisenda de la Torre Hervera.
