Una cosa és mentir per sortir del pas, una altra edificar deliberadament la carrera política sobre mentides. També això darrer té la seva data fundacional: 22 de gener del 2017. Aquell dia la consellera presidencial Kellyanne Conway va intentar validar una mentida de Sean Spicer, secretari de premsa de la Casa Blanca, que afirmava contra tota evidència fotogràfica que la cerimònia inaugural de Trump havia estat la més concorreguda de la història. Va intentar fer-ho dient: “Spicer va donar fets alternatius”. Un argument absurd, perquè el que passa és un fet, i allò alternatiu era un invent. Conway es reincident, 'la matanza que nunca existió' es un altre dels seus fets alternatius, de fet mentides alternatives. Aviat vam saber que allò no seria una excepció, sinó la primera pedra del castell que aixecaria Trump en el seu primer mandat (2017-2021). Glenn Kessler, verificador de notícies de The Washington Post, declarava a Llatzer Moix a la Contra de la vanguardia que tenia documentades 30.000 ocasions en què Trump va mentir sent inquilí de la Casa Blanca. Difícilment va fer, doncs, una altra cosa més vegades que mentir: ni posar la tele, menjar hamburgueses o beure Coca-Cola, tres de les seves aficions. A partir de la data esmentada, la mentida s'ha desbocat entre les elits polítiques de tot el món. Ja no –insistim– per sortir del pas, sinó amb la finalitat última d'imposar el relat, caigui qui caigui, començant per la veritat, seguint per l'ètica, després pel fair play, i acabant potser per la democràcia de la qual encara gaudim. Es pot comprendre que, mancant les habilitats requerides per guanyar el poder en bona lid, el PP assuteix calumniadors del tast del seu portaveu, Miguel Tellado. Però que el seu president Feijóo hagi intentat protegir Mazón, incompetent baró valencià, culpant serveis estatals que van funcionar correctament ens indica que el PP no fa fàstics a la mentida i projecta sobre el rival les seves pròpies culpes. Aquest darrer fenomen està ben definit als manuals de psicologia, on es presenta la projecció com un mecanisme de defensa de qui ha ficat la pota. Doncs bé, a la variant practicada pel PP ja no es tracta d'un mecanisme de defensa, sinó d'atac, probable reflex de la doctrina Trump. Aquí hi ha el cas de la presidenta madrilenya, íntimament vinculada a un defraudador confés, que en lloc de posar ordre a casa verbalitza el seu afany exterminador amb el lema davant dedicat als rivals que ella voldria treure del Congrés i ficar a la presó. Quant falta perquè la democràcia perdi completament el respecte a la veracitat i la convivència que va tenir? Potser poca cosa. Quan es doni plena carta de naturalesa a la mentida, quan s'equipari a la veritat i, per tant, quan ja res no sigui veritat, la democràcia agonitzarà.
En el video de youtube podeu veure i escoltar a Conway parlant per primera vegada de fets alternatius, de realitat alternativa.
