Copenhaguen és famosa per les seves bicis, la sireneta inspirada en els contes de Hans Christian Andersen i el barri hippie de Christiania. És, a més, una vila ambiciosa. El 2009 es va posar com a objectiu ser la primera ciutat del món neutra en carboni l'any 2025. No ho complirà, però tot i així serà difícil baixar a la capital danesa del pòdium de campions en la lluita contra el canvi climàtic perquè haurà reduït en gairebé un 80% les seves emissions de CO2 gràcies a un pla de 20 producció energètica, mobilitat i mesures de ladministració local. A això se suma la cooperació amb el sector privat, la universitat i la ciutadania.
Aquest 20% que separa Copenhaguen de la seva meta cal buscar-lo en una infraestructura que no ha vist la llum: una autovia de circumval·lació. “Quan es va dissenyar el pla s'esperava tenir un anell perifèric vorejant la ciutat. Però per motius de política nacional no s'ha pogut construir, així que tenim moltes emissions del trànsit. Dit això, en general, el tipus de mobilitat és molt sostenible, i això és clarament part del puzle per assolir la neutralitat”, explica la geògrafa Kristine Munkgård Pedersen, del departament Tècnic de Medi Ambient de l'Ajuntament de Copenhaguen.
Les xifres donen la raó a Munkgård Pedersen. Amb una població de 659.350 habitants, gairebé la meitat dels desplaçaments per anar a treballar o estudiar es fa en alguna de les 750.000 bicicletes que comptabilitza la ciutat –quatre vegades més que cotxes– i pels seus 546 quilòmetres de carrils bici. “Fa certa vergonya anar a la feina amb cotxe. Has de tenir una bona excusa, viure lluny o tenir una cama malament perquè a la cultura danesa anar amb bici és un orgull. De vegades hi ha campanyes per veure qui ha recorregut més quilòmetres en un mes i la gent s'ajunta el cap de setmana per anar amb bici”, explica Sonia Tardajos, una sociòloga espanyola que fa 26 anys que viu a Copenhaguen.
També es fomenta el vehicle elèctric, amb la instal·lació de més pàrquings exclusius i més endolls. “Tot va reduint de mica en mica l'ús del cotxe”, afegeix Tardajos. Segons dades de l'administració local, el 2023 es va produir un descens a les emissions del trànsit per carretera atribuïble a l'augment de la proporció de cotxes elèctrics. Mentrestant, les emissions del transport públic es van reduir en un 20% respecte al 2022. “Els ciutadans donen suport a la mobilitat verda, però les autoritats municipals han de garantir que les infraestructures siguin adequades i el transport públic de qualitat”, emfatitza Munkgård Pedersen.
Ara bé, Copenhaguen no sempre va ser un model. L'urbanista i director de Bloxhub, una plataforma de desenvolupament urbà sostenible, Jakob Norman-Hansen, va créixer al Copenhaguen industrial dels anys 80 del segle passat i recorda que la capital no era gaire habitable. “Contaminada, pobra i amb molta delinqüència, quan les parelles començaven a tenir fills es mudaven fora de la ciutat.
L'urbanista recorda que les coses van començar a canviar als 90 gràcies a un projecte de reurbanització liderat per un organisme públic de nou encuny per crear nous districtes, construir una línia de metro inexistent fins a aquesta data i aixecar infraestructures. "Es va netejar el port interior i tant l'activitat portuària com la indústria pesant es van traslladar fora de la ciutat", explica l'expert. El resultat és que ara a l'estiu el port és una opció magnífica per fer una capbussada. Una app permet als banyistes consultar la qualitat de l'aigua a les diferents zones. “Com a Bilbao, aquí es va convertir una crisi en una oportunitat per transformar la ciutat”, ressalta Norman-Hansen.
L'urbs també deu molt al gran arquitecte danès Jan Gehl, autor de Building cities for people, el treball del qual prioritza l'escala humana dels espais per facilitar els desplaçaments, el contacte visual i la interacció social. Aquest nou paradigma forma part de l'estratègia de l'ajuntament: considerar la vida urbana abans que els espais i els espais abans que els edificis. I ara també tenim en compte els límits ambientals per construir en equilibri amb la natura”, resumeix.
