Segons el reportatge de Simón Usborne a The Guardian, “em van descriure un panorama d'alienació impulsat per la desinformació”. Les dades britàniques són contundents: els majors de 65 passen més de tres hores al dia a internet, i Facebook és, per a molts, l’única finestra digital. A Espanya, les xifres no van gaire diferents: el 83% dels majors de 65 a 74 anys utilitza internet de manera habitual, i Facebook és la xarxa reina entre els sèniors digitalitzats.
Quan a això s’hi suma el consum televisiu —més de cinc hores i mitja al dia, segons la Fundació Luca de Tena— el còctel és explosiu. Programació que simplifica, xarxes que amplifiquen, algoritmes que polaritzen. El resultat: una percepció distorsionada del món, sovint contrària als seus propis interessos materials i afectius.
Echevarría ho descriu amb una imatge poderosa: “Els vells boomers semblen lobotomitzats”. No es tracta del clàssic gir conservador de la maduresa, sinó d’un tomb total, una adhesió acrítica a discursos extremistes que contradiuen la seva pròpia biografia.
Els exemples que enumera són quotidians i inquietants: el veí que amb prou feines paga el lloguer, però defensa els propietaris; la neboda que evita l’escola pública; l’amic que es queixa de la sanitat mentre presumeix d’haver trampejat Hisenda; la velleta de missa indignada pels recursos destinats a migrants. Tots ells, diu l’autor, convertits en “cecs replicants” de discursos que no els beneficien.
El problema no és només polític: és comunicatiu. Les converses s’esfondren, els arguments desapareixen sota una pluja de dades dubtoses pescades al mòbil. La capacitat d’escoltar, matisar o comprendre l’altre s’erosiona.
El diagnòstic és dur, i el pronòstic, incert. La desinformació ha colonitzat una generació que va contribuir a construir la democràcia i que ara, en molts casos, es veu atrapada en un relat que la separa del món real i fins i tot dels seus propis fills i nets.
Un fenomen que, com advertia Usborne, ja trenca famílies. I que, com assenyala Echevarría, ens deixa amb una pregunta inquietant: com es repara una percepció del món quan el món que es percep ja no existeix?
