Martin Niemöller (1892-1984) va ser un prominent pastor luterà d'Alemanya. A la dècada de 1920 i els primers anys de la de 1930, va simpatitzar amb moltes idees nazis i va donar suport a moviments polítics d'extrema dreta, però després que Adolf Hitler va pujar al poder el 1933, Niemöller es va tornar un fort crític de la interferència de Hitler a l'església protestant. Va passar els darrers vuit anys del domini nazi, del 1937 al 1945, en presons i camps de concentració. Niemöller potser és més conegut per la seva declaració a la postguerra:

Primer van venir pels socialistes, i vaig guardar silenci perquè no era socialista.
Després van venir pels sindicalistes, i no vaig parlar perquè no era sindicalista.
Després van venir pels jueus, i no vaig dir res perquè no era jueu.
Després van venir per mi, i llavors ja no quedava ningú que parlés en nom meu. -Martin Niemöller

I encara que hi ha qui ho nega, la història sí que es repeteix, Manel Fontdevila, al diario.es, ens ho recorda en aquesta vinyeta.

Primer vaig massacrar Gaza
Com que ningú no va dir res, vaig pensar en Cisjordània
Vaig atacar els Cisjordans
Com que ningú no va dir res, vaig anar a buscar un senyor de l'Iran
Vaig enviar uns míssils a l'Iran
Com que ningú no va dir res, me'n vaig recordar de Hezbol·là al Líban
Bombardejo el Líban (,,,)
Si un dia descobreixo una cèl·lula islamista a prop de casa teva
Espero que tampoc diguis res.

Recordem les amenaçadores paraules de Netanyahu a Teheran, extensibles a qualsevol país: “No hi ha cap lloc a l'Iran on el llarg braç d'Israel no hi pugui arribar”, Qui diu l'Iran, diu la nació X, i no la de Musk. Mentrestant, occident i orient, com el Met de Ribes.