Que tota la grada d’un estadi de futbol enalteixi el tirà Benito Mussolini fent la salutació feixista ha deixat de ser anecdòtic: cal incloure el fet en una relació d’actituds revisionistes cada vegada menys marginals. La setmana passada, el totpoderós Elon Musk va expressar a X el seu suport explícit a Alternativa per Alemanya (AfD), partit d’ultradreta que no renega del nacionalsocialisme, mentre que en tot l’arc polític global es tendeix a normalitzar l’expressió “deporta­cions massives”. La nostàlgia per un passat autoritari no té fronteres, en especial –i això és el més preocupant– entre els joves. A Catalunya, una enquesta del CEO d’aquest any assenyalava que un 60% de ciutadans d’entre 16 i 24 anys preferirien viure en un Estat que no fos “del tot democràtic”, si a canvi poguessin gaudir d’un nivell de vida més alt.

El que es va viure diumenge a l’estadi de la Juve Stabia (segona divisió), a la localitat de Castellammare di Stabia ( Campània), reforça la idea que patim una pandèmia d’amnèsia respecte a la tragèdia europea de la primera meitat del segle XX, com si els últims testimonis d’aquells anys, després de morir, s’emportessin amb ells la memòria de l’horror. Com s’explica a Esports, en les imatges de mòbil que han circulat des de diumenge es veuen molts aficionats de la tribuna cridant “Mussolini!” amb el braç en alt cada cop que per un altaveu es pronuncia el nom “ Romano!”, en referència al lateral Romano Floriani Mussolini, besnet de l’aliat de Hitler i jugador de segona fila que va marcar un gol contra el Cesena. Tot això passava en una ciutat, Castellammare di Stabia, on la població va ser martiritzada per uns ocupants nazis que fins al 1943 es van comportar allà de manera particularment salvatge.

Una societat que ignora els senyals que avisen de la tornada a un tribalisme devastador no és una societat intel·ligent. Ara que s’anuncia la imminència de l’hora en què la IA superarà la capacitat humana (se’n parla avui a les planes de Societat), caldria preguntar-se si no l’hi estarem posant massa fàcil permetent que es desplomi el nostre coeficient col·lectiu. Seria patètic que, al final, el sorpasso de la IA no el propiciés tant l’avenç tecnològic com la nostra pròpia dimissió intel·lectual.