A CaixaForum hi ha un cicle de conferències que tracta de:“per descobrir la ciència i les curiositats més impactants dels sarcòfags egipcis”. Fins aquí tot bé. El problema és que el cicle es titula “Les mòmies a la llum de la ciència”. No ha estat molt oportú el títol escollit, perquè mòmia ara és una paraula prohibida. El rebuig del terme ha començat a Gran Bretanya, on gràcies a l'espoli practicat a Egipte en tenen grans quantitats, encara que fa poc se'ls en va morir del tot una.
Consideren els conservadors britànics que el nom mòmia és denigrant, deshumanitzant, i proposen anomenar-la persona momificada o restes momificades. Francament, no acabo d'entendre què es guanya amb aquest canvi, perquè momificada és el participi del verb momificar, que deriva precisament de mòmia, de manera que si aquesta paraula deshumanitza, també deshumanitza l'altra. A més, com sabem que la cosa modificada era una persona, podria ser un personatge o un mindundi, o vés a saber que els egipcis eren molt rars.
El Museu Britànic consolida així el veto a la paraula mòmia. Però, com que l'estultícia impera, aquesta modificació no ha de resultar estranya als que han crescut anomenant “persones invidents” els cecs, “persones d'ètnia gitana” els gitanos, “persones de color” als negres, “totis” a tots ia totes, o “membres i membres”. Senyor, que ens envaeixin els bàrbars ja d'una punyetera vegada. Clar que no sé si és estúlticament correcte nomenar-los barbars
