El president Carles Puigdemont ha reaccionat immediatament a la interlocutòria del jutge Pablo Llarena del Tribunal Suprem que ha decretat presó eludible sota fiança de 150.000 euros per a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "Així és la democràcia espanyola", ha lamentat en un tuit des Bèlgica el 130.º president de la Generalitat.
"Carme Forcadell dormirà a la presó per haver permès el debat democràtic. Per permetre parlar i votar! ", Ha afegit, en referència a un acte que considera que Forcadell ha tingut un paper medul·lar en el procés independentista català. El mateix dictamen fixa llibertat amb set dies de marge per pagar una fiança de 25.000 euros per als membres de la Taula Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet.
Per cert que Juan Josep Nuet, com no és independentista, ha sortit en llibertat sense fiança precisament pel fet de no ser independentista, lo qual em du a preguntar-me: Segur que els altres que són independentistes no són presos polítics?
Puigdemont, molt actiu aquests últims dies a través de les xarxes socials, ja va mostrar la seva total censura a la presó incondicional dictada fa una setmana per a vuit exmembres del seu Govern -Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Meritxell Borràs, Josep Rull, Dolors Bassa i Carles món-, dels que va exigir el seu alliberament immediat, així com la fi de la repressió política.
I és a partir d'aquí que un entra en contradicció amb el comportament d'un President a l'exili, que lluny de la grandeur que hauria ostentar pel seu càrrec, es comporta com un hoolligan en campanya electoral. No es tracta que faci el ridícul com diuen alguns, no fa el ridícul qui és entrevistat en més d'una ocasió a la televisió belga parlant en un més que correcte francès, però si és cert que la seva escapada i el que comporta és com a mínim surrealista, i tot i que no era sant de la meva devoció, penso que el President Tarradellas va tenir un exili amb molta dignitat, a més que aquest exili(*) era de debò i dur, molt dur, no un happening com l'actual del President Puigdemont, del qui estic cert que el pare diria que és comporta com un xitxarel·lo.

(*)corrandes de l'exili

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

*