A un nen de set anys d'Indiana (EUA) se li va prohibir seure al costat dels seus companys de classe durant el dinar després de dir que ell no creia en Déu, revela una demanda que reclama que l'escola va violar la llibertat religiosa del menor.
La demanda -presentada per la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU, per les sigles en anglès) d'Indiana i obtinguda per 'The Washington Post'- afirma que el nen, referit només com AB, va ser castigat després de dir a una companya durant l'esbarjo que la seva família no anava a l'església i que ell no creia en Déu. La nena es va posar a plorar i li va explicar a un supervisor que AB havia ferit els seus sentiments. L'incident va ser reportat a la mestra d'AB, identificada en la demanda com Michelle Myer.
En resposta, Myer va avisar AB que estava "molt preocupada" pel que havia fet i va prometre posar-se en contacte amb la seva mare. La mestra va obligar al nen a seure al costat d'ella a l'hora de dinar durant tres dies i li va prohibir parlar amb els altres alumnes perquè els havia ofès. La demanda afirma que això va provocar una profunda angoixa a AB, ja que implicava que expressant la seva opinió personal havia fet una cosa dolenta.
No obstant això, segueix la demanda, el greuge per al nen no va acabar aquí, ja que l'assumpte va ser transmès a "un altre adult" emprat en l'Escola Primària Forest Park. En conèixer els detalls de la història, aquest altre adult hauria dit a la companya de classe d'AB que ella havia de sentir-se "feliç per tenir fe" i que no havia d'escoltar "les males idees d'AB".
Tot i que Myer va prometre al nen que es comunicaria amb els seus pares, mai ho va fer. La mare del nen afectat es va assabentar de l'incident perquè el seu fill arribava preocupat de l'escola i va afirmar que els professors i els altres nens l'odiaven. Això va portar a la seva mare a cridar a l'assistenta del director de l'escola per exigir que el seu fill no fos castigat per expressar els seus punts de vista religiosos.
Després de la trucada telefònica, Myer i altres mestres li van dir a AB que tenia dret a creure el que volgués, i després dels tres dies de càstig li van permetre seure amb els seus companys de classe durant el dinar. No obstant això, la demanda remarca el dany a llarg termini infligit a l'alumne, que inclou el fet que alguns dels seus companys d'escola es neguen a parlar amb ell i que actualment per AB anar a l'escola és un motiu de "ansietat i temor ".
La demanda -presentada per la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU, per les sigles en anglès) d'Indiana i obtinguda per 'The Washington Post'- afirma que el nen, referit només com AB, va ser castigat després de dir a una companya durant l'esbarjo que la seva família no anava a l'església i que ell no creia en Déu. La nena es va posar a plorar i li va explicar a un supervisor que AB havia ferit els seus sentiments. L'incident va ser reportat a la mestra d'AB, identificada en la demanda com Michelle Myer.
En resposta, Myer va avisar AB que estava "molt preocupada" pel que havia fet i va prometre posar-se en contacte amb la seva mare. La mestra va obligar al nen a seure al costat d'ella a l'hora de dinar durant tres dies i li va prohibir parlar amb els altres alumnes perquè els havia ofès. La demanda afirma que això va provocar una profunda angoixa a AB, ja que implicava que expressant la seva opinió personal havia fet una cosa dolenta.
No obstant això, segueix la demanda, el greuge per al nen no va acabar aquí, ja que l'assumpte va ser transmès a "un altre adult" emprat en l'Escola Primària Forest Park. En conèixer els detalls de la història, aquest altre adult hauria dit a la companya de classe d'AB que ella havia de sentir-se "feliç per tenir fe" i que no havia d'escoltar "les males idees d'AB".
Tot i que Myer va prometre al nen que es comunicaria amb els seus pares, mai ho va fer. La mare del nen afectat es va assabentar de l'incident perquè el seu fill arribava preocupat de l'escola i va afirmar que els professors i els altres nens l'odiaven. Això va portar a la seva mare a cridar a l'assistenta del director de l'escola per exigir que el seu fill no fos castigat per expressar els seus punts de vista religiosos.
Després de la trucada telefònica, Myer i altres mestres li van dir a AB que tenia dret a creure el que volgués, i després dels tres dies de càstig li van permetre seure amb els seus companys de classe durant el dinar. No obstant això, la demanda remarca el dany a llarg termini infligit a l'alumne, que inclou el fet que alguns dels seus companys d'escola es neguen a parlar amb ell i que actualment per AB anar a l'escola és un motiu de "ansietat i temor ".
Vaja! l'únic lúcid i intel·ligent de la classe i van i l'aïllen. Ah! i la nena, a banda de xivata, tant petita i ja és idiota, clar que s'hauria de conèixer la mare. Segueix sorprenent sovint alguns tipus de decisions preses als EUA vers la questió religiosa, arriben a un punt de fariseisme, d'hipocresia, de fanatisme exacerbat que ni els ultra catòlics d'aqui crec ho comprendrien, i a més a més són decisions que afecten no a adults sinó a la mainada. El mal de les religions és no nomès físic, sinó també psicol·lògic i no hi ha manera de erradicar-los, ni un mal ni l'altre.
