Igual que les smartoffices, l'origen del cohousing es troba a San Francisco, lligat a les grans companyies tecnològiques de Silicon Valley. Aquesta ciutat nord-americana ha esdevingut el destí somiat per a molts professionals, especialment joves, que cada any arriben per a la ciutat per treballar en aquestes grans companyies. L'oferta immobiliària resultava insuficient per donar resposta a aquesta elevada demanda i com a resultat, van aparèixer noves alternatives com el coliving.
Aquesta modalitat habitacional es pot considerar una evolució del coworking, aplicada a l'àmbit immobiliari. El cohousing proposa un nou estil de vida en què els llogaters comparteixen espais comuns, però també experiències i aficions. L'objectiu és generar un espai de socialització obert a tots els veïns, recuperant el sentiment de comunitat que moltes vegades costa de trobar a les grans ciutats.
Si en el coworking i els negocis col·laboratius es comparteixen espais de treball i experiències laborals, el coliving posa l'accent a la vida comunitària mitjançant la creació d'espais comuns on els llogaters es poden conèixer, compartir aficions o intercanviar experiències. Els edificis de coliving ofereixen un sistema a mig camí entre les residències o col·legis majors, els pisos compartits i els aparthotels però, com funciona el coliving?
En aquest tipus d'habitatges, el llogater disposa d'una habitació independent, normalment amb bany i cuina. Més enllà d'aquests espais privats, però, el cohousing es caracteritza per la qualitat dels seus espais comuns i els seus serveis. Molts d'aquestes residències funcionen mitjançant el sistema conegut com a plug and play, oferint a l'inquilí tot el que necessita per entrar a viure immediatament. A més, les despeses d'arrendament solen incloure serveis propis d'un hotel, com ara la neteja o la bugaderia.
La qualitat dels espais comuns és una altra de les senyes d'identitat que diferencien el coliving dels habitatges convencionals. Els edificis destinats al cohousing solen comptar amb grans sales comunes, menjador, espais de coworking, biblioteca, gimnàs, sales multimèdia, piscina, instal·lacions esportives… D'aquesta manera, s'ofereix als llogaters infinitat d'alternatives d'oci, que en poden gaudir sense necessitat de sortir de casa. Mira que han necessitat noms per definir la manera de viure d'un grup de gent d'edat provecta... Cohousing, Coworking, Colinving... Collonades. Viure en una comuna o comunitat, cosa que molts joves fa anys que fan que és viure varies persones en un mateix apartament (smartoffices) però aplicat a les famílies, però més ordenat i adequat al nostre temps actual. El que sigui per escapar-se de les residències geriàtriques i no donar feina als fills, encara que cada vegada més sigui a la inversa, que els fills donen feina als pares. Com jo que faig de cangur d'en Biel.
De fet, no hi ha res de nou. Fa vint-i-cinc anys el meu predecessor a la Farinera en jubilar-se va comprar un apartament de luxe d'aquest tipus a Sant Cugat, tenia apartament propi, i menjador comú, servei de neteja, assistència mèdica etc. Qualsevol opció és millor a una residència, i si vius a la comunitat de Madrid, encara més.
