Catalunya va tornar a demostrar ahir la seva solidaritat a través de La Marató de TV-3, dedicada aquest any a a la investigació mèdica de les lesions medul·lars i cerebrals adquirides: a mitjanit, la xifra recaptada era de més de 7.240.000 euros, si bé aquesta quantitat pot augmentar al llarg de les hores i els dies vinents, ja que es poden efectuar donatius fins al 31 de gener a través de La Caixa i el servei Servicaixa. 
Com és igual de vàlid el que vull comentar, em limito a copiar i enganxar el comentari de fa un any. Si! perquè sembla mentida però aquesta noticia es del segle XXI, l'any passat, els anteriors, aquests i si ningú assenyat i posa remei, ho serà d'ací a un any. No és tracta d'una pel·licula de Frank Capra, no, és el serial de TV3, és el serial solidari del 905, la 'teleton' dels 'teletontos'. 

PER MÉS BONA FE I SOLIDARITAT QUE HI  POSIN I MÉS.

"Deien pels voltants de quarts de tres a Catalunya informació que la Marató de TV3 portava recaptats pel voltant d'un milió d'euros. Un parell d'hores abans la Senyora Mònica Terribas deia que entenia que donada la actual crisi la gent no podia aportar tants diners com en edicions anteriors, i feia una curiosa reflexió: el que abans aportava 5o euros ara n'aportarà 45, per la crisi - clar -. El que ha dit sense dir-ho la senyora Terribas és que qui n'aporti 45 n'acabarà aportant uns quants més sense saber-ho víctima de la fal·làcia de la Marató i de TV3.
Insistia la Senyora Terribas a que sobretot la gent truqués, encara que aportés pocs diners, però que truqués. Ho entendreu de seguida: el telèfon solidari de la marató és el 905.11.12.13, si! un 905 com aquests concursos que no donen premis a la tele de les matinades, i és que en el fons ve a ser gairebé el mateix, pur teatre per contemptar consciències un cop a l'any i dir-nos cofois, lo bons i solidaris que som amb els pobres malalts de torn, aportant uns diners, més que enlloc d'Europa. Diners, que de fet hauria d'aportar el nostre Govern amb una justa redistribució dels nostres impostos, directes i indirectes que són molts i continuen pujant. La resta, teatre,  pur teatre a l'estil Capra, per la tele i en colors. Molt ben fet, aixó si,  que tot s'ha de dir."

Parafresejant a la inversa al Kennedià futur de President de la Generalitat, en aquestes coses jo no em pregunto que puc fer per el meu país, sinó que em pregunto si el meu país fa el que hauria de fer per mi. I continúo esperant que faci bastant més, sense entrar en demagógiques llistes de greuges i omissions prou sabudes.