L’actual estat d'Israel té les seves arrels en la Terra d'Israel des de fa més de 3.000 anys. Després de la Primera Guerra Mundial, la Lliga de Nacions va aprovar el Mandat Britànic de Palestina amb la intenció de la creació d'una "llar nacional per al poble jueu." Fou en l’any de 1947, que les Nacions Unides van aprovar la partició de Palestina en dos estats, un jueu i un àrab. El 14 de maig de 1948 l'estat d'Israel va declarar la seva independència, la qual cosa va ser seguit per la Guerra àrab israeliana de 1948 amb els veïns estats àrabs, que es negaven a acceptar el pla de l'ONU. Les successives victòries en una sèrie de guerres posteriors van confirmar la seva independència i van ampliar les fronteres de l'Estat Jueu més enllà de l’acorda’t en el Pla de Partició de les Nacions Unides. Des de llavors, Israel ha estat en conflicte amb molts dels països àrabs veïns, amb diverses guerres i dècades de violència que continuen fins al dia d'avui. Des de la seva fundació, les fronteres d'Israel i fins i tot el dret a existir del propi estat ha estat subjecte a controvèrsies, especialment entre els seus veïns àrabs. No obstant això, Israel ha signat tractats de pau amb Egipte i Jordània, no així amb el Líban, Siria, i tampoc no se n'ha sortit amb l’Autoritat Nacional Palestina, tot i que lluny de la relativa treva que hi havia amb el mandat de Iassir Arafat, amb l’arrabassament del poder per part de Hamas és quan s'ha acabat de complicar la situació ja prou difícil per se, fins ha arribar a la situació actual. L'esquerra clàssica, la que no entén gairebé mai res, la que sempre recolza causes perdudes i sovint equivocades parla de genocidi, d'anorreament, com si els Palestins de Hamas fossin germanetes de la caritat i els israelians atroços assassins, i oblida que aquest anorreament o genocidi a la inversa ja el varen intentar en més d'una ocasió Sirians, Libanesos, Egipcis o Palestins des del 1948. Intentant defugir aquest reduccionisme simple, no justificaré pas en cap manera la brutal i exagerada acció repressiva que l'estat d’Israel està duent a terme des fa temps amb diferents nivells de violència segons el moment i la circumstància. Però s'ha de dir que aquest Estat tant blasmat i que se sap rodejat d'enemics, està lluitant per a la seva supervivència des de 1948 i unes vegades encerta més que altres en la seva manera de procurar-se la defensa d’aquest continuar existint com a tal Estat en un entorn molt hostil, tot i que es evident que la diferència de les armes en que compten uns i altres és abismal i la represió dels Israelians sovint és brutal i desproporcionada. No es pot reduir una situació tan complexa com aquesta a uns bons i uns dolents, i tot i que si és cert que algú hauria d¡aturar aquest malsón, continuaràn assetjant i si cal tornaràn a bombardejar i envair Gaza, però s’ha de tenir clar i insistir que aquí no hi ha bons i dolents, i les víctimes són els de sempre, el poble, en aquest cas el poble palestí, i en altres l'israelià, i no hem d'oblidar en el cas de Hamas, que foren ells qui varen trencar l’última i fràgil treva retornant al llançament de míssils contra les poblacions frontereres israelianes.Hamas a qui els palestinians, el seu poble en el fons els importa un rave, dins aquesta bogeria intransigent islamista en la que s'han instal·lat. Es deia que quan desapareguessin Arafat i Rabin seria possible parlar de pau en aquella zona. Doncs bé, ambos han traspassat fa temps i tot segueix igual o pitjor, atès com no toca, fa ja temps que a penes en parlen els mitjans. I tot i que l'actitut de l'Estat d'Israel pot semblar exagerada vista del nostre prisma, no ho és tant des del dels israelians que creuen (crec que errats) que l’única manera d'assolir la pau és acabar amb Hamas. I dic errats perquè aixó no ho aconseguiran mai, ans al contrari cada vegada estan generant més odi del poble palestí vers ells, per aixó afirmo que aquesta és una guerra que els israelians mai la guanyaran, però tampoc poden aconseguir la pau negociant, hi ha massa odi enquistat per que sigui possible. En aquests deu anys s'ha construit aquest mur de la vergonya que envolta "Gaza", les traves per que arribin medicaments i aliments de primera necessitat són bastants més de les que caldria i cotinúen les detencions arbitraries pel sol fet de ser o semblar Palestí, sense cap prova ni garantia jurídica posterior, tot i que diuen ha disminuit. Avui l'Estat d'Israel ha traspassat una línia vermella que el condueix a un punt de bogeria sens retorn, a un maleït cul de sac. L'atac a la Caravana humanitària de la Llibertat en aigües internacionals amb soldats armats disparant a sang freda a una gent que intentava defensar-se amb pals, ha disparat totes les alarmes i ha superat les atrocitats d'aquest estat terrorista. No hi ha doncs solució a aquest problema tan enquistat, els Israelians estan en un "cul de sac" del que no poden ni saben com sortir-se'n, i aquest és un gravíssim i irresoluble mal de cap per a uns i altres.
Mentrestant van morint ciutadans palestins innocents i algun de israelià de tan en tant, iocent també. Avui 10 persones innocents, o 15, han estat assassinades covardment pels valents soldats isaraelians, en nom de Déu, la llibertat i la democracia a la israeliana, clar. Maleïts sian!
Mentrestant van morint ciutadans palestins innocents i algun de israelià de tan en tant, iocent també. Avui 10 persones innocents, o 15, han estat assassinades covardment pels valents soldats isaraelians, en nom de Déu, la llibertat i la democracia a la israeliana, clar. Maleïts sian!
