Espanya exporta el doble d'armes el 2010 que l'any anterior - |
La crisi provoca un augment de les exportacions d'armes a destinacions que poden violar l'article 8 de la Llei de venda d'armes, segons Amnistia Internacional, Greenpeace i Intermón Oxfam, que asseguren que durant el primer semestre Espanya va vendre el doble d'armes que en 2009, superant els 900 milions d'euros. Les ONG han expressat la seva preocupació per aquesta possible operació en un país com Aràbia Saudita amb greus violacions dels drets humans, i exigeixen que es condicioni a l'establiment de fortes salvaguardes
Israel ha rebut material de defensa per 3,2 milions d'euros; Marroc per 4,1 milions d'euros, Pakistan més de 215.000 euros, Tailàndia gairebé 115.000 i Turquia 38900000 (la major part per un avió).
També demanen que el Govern doni instruccions als agregats de Defensa de les ambaixades perquè facin seguiment del material exportat, tal com va demanar el Parlament al Govern el 2008.
Aquestes ONG han analitzat les exportacions realitzades per Espanya de material de defensa i doble ús en el primer semestre del 2010, segons les dades estadístiques de l'Agència Tributària i consideren que la situació és "preocupant". Espanya ha exportat durant el primer semestre del 2010 el doble d'armes que en el mateix període de l'any anterior, superant els 900 milions d'euros en vendes, segons han denunciat aquest dimecres Amnistia Internacional, Greenpeace, Intermón Oxfam i la Fundació per la Pau. Alerten del risc que a Espanya la crisi econòmica provoqui un augment de les exportacions d'armes a destinacions que puguin violar l'article 8 de la Llei de venda d'armes.
Aquestes ONG han analitzat les exportacions realitzades per Espanya de material de defensa i doble ús en el primer semestre del 2010, segons les dades estadístiques de l'Agència Tributària i consideren que la situació és "preocupant".
La Llei espanyola 53/2007 sobre comerç d'armes estableix limitacions per exportar a països i territoris on les armes puguin ser usades per violar els drets humans, o ser emprades en accions que pertorbin la pau, l'estabilitat o la seguretat, exacerbar tensions o conflictes .
Segons apunten les organitzacions, la situació de crisi de l'economia espanyola està generant una clara tensió entre els interessos de la indústria espanyola de defensa i la Llei sobre el comerç d'armes.
Espanya va exportar armes per import de més de 900 milions d'euros en el primer semestre del 2010, més del doble que en el mateix període en 2009, mentre el 42,3% correspon a vendes a països de la UE i de l'OTAN, el 57,7% restant es reparteix entre 60 països, entre ells l'Aràbia Saudita, Colòmbia, Israel, Ghana, Pakistan o el Marroc, considerats destins "preocupants" per les ONG.
Aràbia Saudita va rebre el primer semestre de 2010 productes de defensa espanyols per valor de més de 453.000 euros, especialment en munició i paracaigudes, i està en marxa una operació per vendre carros de combat Leopard, que podria suposar l'entrega de 200 carros (50 el 2011), en el que seria la major operació de venda d'armes de la història espanyola, per valor de 3.000 milions d'euros.
Les ONG han expressat la seva preocupació per aquesta possible operació en un país com Aràbia Saudita amb greus violacions dels drets humans, i exigeixen que es condicioni a l'establiment de fortes salvaguardes, per evitar el seu ús contra els drets humans o el Dret Internacional Humanitari (DIH ).
També s'ha venut material a Colòmbia per més de 285.000 euros, malgrat el
greu conflicte armat intern en el qual totes les parts implicades han comès violacions dels drets humans i del DIH.
Israel ha rebut material de defensa per 3,2 milions d'euros; Marroc per 4,1 milions d'euros, Pakistan més de 215.000 euros, Tailàndia gairebé 115.000 i Turquia 38900000 (la major part per un avió).
Les ONG denuncien que tres anys després de l'aprovació de la Llei contínua la venda d'armes a destinacions "preocupants" i reclamen que es faciliti informació sobre les exportacions amb antelació suficient per poder millorar el control parlamentari, i es reforci el control de les exportacions a destinacions preocupants, així com que s'apliqui la dimensió preventiva de la Llei i es millorin els mecanismes per al seguiment del material al país de destinació.
També demanen que el Govern doni instruccions als agregats de Defensa de les ambaixades perquè facin seguiment del material exportat, tal com va demanar el Parlament al Govern el 2008. agències.
I després ens parlen de forces de pau que és com anomenen als nostres soldats que enviem a lluitar a guerres on entre altres questions n'hi ha perquè nosaltres els hi hem venut les armes, mentre li fan reverències al primer Ministre Xinés perquè els compri deute i fan escarafalls esquintçant-se les vestidures davant el Marroc (amb la boca petita) o miren cap una altra banda davant les agressions d'Israel als Palestins. Tot plegat pur teatre i del dolent, molt dolent.
I després ens parlen de forces de pau que és com anomenen als nostres soldats que enviem a lluitar a guerres on entre altres questions n'hi ha perquè nosaltres els hi hem venut les armes, mentre li fan reverències al primer Ministre Xinés perquè els compri deute i fan escarafalls esquintçant-se les vestidures davant el Marroc (amb la boca petita) o miren cap una altra banda davant les agressions d'Israel als Palestins. Tot plegat pur teatre i del dolent, molt dolent.
Por qué las ONG consideran que hay destinos "preocupantes" para las armas? Cuáles no lo son?
ResponEliminaSomos unos de los pocos productores de minas antipersonales (junto con China y Corea del Norte). El costo de una mina de plástico (o sea que no se puede detectar por los antiminas, no superaba en el año 2000....las 150 pesetas...Ahhh seguimos produciendo gas mostaza, si yperita ¡¡¡¡prhibida en la convención de Ginebra ¡¡¡ a que somos guais ¡¡¡¡
ResponEliminaEl negoci de les armes és, en el zènit del paradigma del capitalisme: crear una necessitat per vendre un producte, l'expressió més repugnant del lliure comerç. No hi ha innocents en això, només morts i governants i empresaris que se n'omplen les butxaques. Realment, els dies que som conscients d'aquesta realitat, costa molt apostar per la condició humana.
ResponEliminaD'una manera o altra en som còmplices, és clar. Que no és poca cosa.
ResponEliminaPerò n'hi ha que en són ben culpables.
Es un eufemismo Pepe, debe ser que hay países que matan más y otros que matan menos con estas armas.
ResponEliminaMIGUEL, Oficialmente ya no fabricamos ni vendemos minas anti personas (digo oficialmente) PORQUÉ EL STOCK HABRÁ QUE VENDERLO DIGO YO.
ResponEliminaDe fet Montse, per poder vendre armes, primer hem de crear la o les guerres, o conflictes que en diuen ara.
ResponEliminaJo no em considero complice de res d'aquest Estat ni en lo positiu ni en lo negatiu Jordi, per a mi ha s'ho faràn.
ResponEliminaCom molt bé has explicat Francesc, potser, tot plegat podria explicar certes complicitats o bonrotllo amb determinats països(on es vulneren de forma alarmant els drets humans): Xina, Veneçuela, Marroc...
ResponEliminaJa fa temps que moltes d'aquestes informacions se saben però pocs partits tenen la valentia de posar-hi fre o posar-ho en evidència en les Corts Espanyoles.
Trist i patètic. I com molt bé has dit, teatre i del dolent.
ningú dirà res, hi ha massa interessos en joc Gabriel.
ResponEliminaTot plegat fot fàstic. Si fos teatre encara, però es juga amb vides a canvi de diners.
ResponElimina