Es compleixen 15 anys de l'enfonsament del Prestige, el dels filets que semblaven de plastilina i es solidificaríen, segons un tal M.Rajoy. L'epicentre del sofriment immaterial del Prestige es pot situar a Camelle, un petit port de Costa da Morte. El 2002 tenia 1.054 habitants, segons l'Institut Nacional d'Estadística. Avui compta amb 795, pel que la seva població va baixar un 25%.

Un dels que falten va morir de pena. Va ser Manfred Gnädinger, conegut com Man. Nascut a Radolfzell, Alemanya, el 1936. va arribar a Camelle el 1961, quan es celebraven les festes de l'Esperit Sant. Es va quedar i, segons expliquen, després del desengany amorós que va tenir amb una mestra del poble, es va convertir en un anacoreta vegetarià. Vestit amb el seu taparrabos, tant a l'estiu com sota el gairebé etern temporal hivernal, vivia en simbiosi amb el mar, dedicat a la seva obra escultòrica, que amb les seves boles de pedra i els seus vius colors embellia l'entrada a la dàrsena.

"Amb el Prestige, Man es va deixar anar. Va abandonar el seu tractament mèdic i es pot dir que va morir de pena", comenten tres dones davant la porta del forn, molt a prop del Museu de l'Alemany, que recorda al veí més famós de Camelle. La seva casa, envoltada per les seves escultures, es troba a uns centenars de metres més enllà, ara mateix en obres de reconstrucció, ja que els temporals dels últims anys ho van deixar tot en ruïnes. "Ja no hi era ell per cuidar-ho cada dia, per anar col·locant el que es trencava i afegint coses noves", explica el percebeiro i pescador Gabriel Paredes Castro.

Imatge d'una de les escultures de Manfred Gnädinger, conegut com Man (Óscar Corral)
Fa quinze anys en aquest mateix lloc Gabriel es va fer famós, com el nen de nou anys que no va tenir vergonya a parlar clar davant els micròfons i les càmeres. El plató principal des del qual es va retransmetre la catàstrofe va ser Muxía, el poble en el qual, a l'alba del 14 de novembre de 2002, els veïns van veure des dels seus finestres la silueta del Prestige, mentre el Govern assegurava que el tenia controlat en alta mar, el que va evidenciar la primera de les mentides de la catàstrofe. Fisterra i Carnota van ser altres escenaris principals en el relat televisiu, mentre Camelle va tenir la seva quota secundària, la de la pena de Man que plorava la desgràcia de la seva vida tenyida del fuel que asfaltaba l'oceà. "M'agradaria pensar que sóc fill de Neptú, que va sortir de la mar, d'una ona. Lliure, sense cos", va declarar Man  1986 a la Ràdio Galega - lavanguardia.com.