La veritat només és digna d'aquest nom quan és "tota la veritat i res més que la veritat", com diu la coneguda fórmula jurídica amb la qual es pren jurament als testimonis en els tribunals nord-americans. Les omissions, els afegits i les connotacions derivades del context poden distorsionar la veritat fins a fer-irreconeixible.

 Fa poc, anant pel carrer, vaig sentir aquest breu diàleg entre un nen d'uns set anys i el seu pare:
-Pare, vull veure un unicorn.
-A Espanya no hi ha unicorns, fill.

 És cert, a Espanya no hi ha unicorns (no, un tricorni no equival a tres unicorns, com a molt, a una cabra i mitja). Però dir que a Espanya no hi ha unicorns en comptes de dir que els unicorns no existeixen, és donar a entendre que en altres llocs sí que n'hi ha o podria haver-los.

 A Espanya no hi ha presos polítics en la mateixa mesura i per la mateixa raó que no hi ha unicorns: perquè no existeixen. Ni han existit mai. Quan un objector de consciència anava a la presó, no l'empresonaven per les seves idees, sinó perquè infringia una llei que deia que el servei militar era obligatori. Quan un antifranquista anava a la presó per repartir octavetes o exemplars de Mundo Obrero, no l'empresonaven per les seves idees, sinó per infringir una llei que prohibia difondre aquestes idees mitjançant publicacions il·legals.
Per definició, algú que va a la presó després de ser jutjat, és perquè un jutge l'ha declarat culpable d'haver comès un delicte i l'ha condemnat a presó. Per tant, només es podria considerar pres polític a algú que fos empresonat sense que cap jutge ho dictaminés; però en aquest cas no es podria parlar d'empresonament, sinó de segrest. Per tant, els presos polítics, igual que els unicorns, no existeixen. Menys encara que els unicorns, que podrien arribar a existir gràcies a l'enginyeria genètica, mentre que un pres polític, si acceptem la llei que l'empresona, és una contradictio in terminis, i per tant no existeix ni pot existir. Així doncs, els canalles que repeteixen com una jaculatòria que a Espanya no hi ha presos polítics, intenten fer-nos creure que en altres llocs o altres èpoques sí que n'hi ha o n'hi ha hagut, i que aquí no n'hi ha perquè vivim en democràcia, emparats per una llei que tots han de complir.

I si acceptem les seves premisses, aquests canalles tenen raó; tanta com el dictador del què en són hereus. Perquè si acceptem la llei que els empresona -entenent per llei no només la legislació vigent, sinó també als jutges indignes que la interpreten i al Govern corrupte que els manipula, tots els presos són presos comuns. I viceversa: si no acceptem a un Govern criminal, ni a una judicatura corrompuda, ni unes lleis el principal objectiu de les quals és defensar els privilegis dels rics, tots els presos són presos polítics.

En España no hay unicornios
Carlo Frabetti – La Haine
via: arrezafe.blogspot.com