Diana Quer es va resistir a ser violada, va ser estrangulada i llençada a un pou d'una nau abandonada on mai l'haurien trobat sinó s'haguessin donat les circumstàncies que s'han donat els últims dies. I heus ací el dilema: Les dones que es resisteixen a l'agressió del mascle, acaben mortes, i les que no oposen resistencia, com la víctima de 'La manada' a Pamplona, són assenyalades. 
Les estadístiques sobre violència masclista compten tan sols les víctimes de les seves parelles o exparelles. Però hi ha pocs dubtes que Diana Quer és una víctima més del masclisme del que cada vegada més persones consideren amb raó com diu Najat el Hachmi, terrorisme masclista. 
I ja sé que tenim la llei, campanyes, informació, professionals experts en la matèria, jutjats que s’hi dediquen, mitjans que tracten les víctimes de manera molt diferent a com ho feien fa uns anys, - encara que aquí encara queda molta feina a fer - ¿Què falla doncs? Semblaevident: fracassa la prevenció, la protecció de les dones, la educació dels menuts. I així ens sentim, de nou, abocats al que sembla un destí inevitable, que ens condueix a un cul de sac, on no sempre s’hi pot fer alguna cosa. Digueu-ho a les mares i als fills de totes les dones/noies assassinades aquest any passat, l’anterior i l’altre. I vosaltres, pares i  mares, expliqueu a la vostra filla petita que a aquestes dones/noies, les maten, simplement, perquè són dones. Nomès per aixó. I no us limiteu a explicar-ho a la vostra filla petita, sinó tambè al vostre fill petit, a tots els fills petits, perquè a mig/llarg termini, ell pot ser tambè un botxí de dones/noies.