"Campanya de la Generalitat perquè els immigrants rebutgin l'espanyol. Reparteix fulletons identificant el català amb la llengua que serveix «per ajudar els teus fills i filles a l'escola», «per millorar en la teva feina» i «per conèixer gent i que t'entenguin»
«Excloure el castellà de l'espai públic atempta contra la llibertat i la igualtat»
A la vinyeta, Fàtima, l'empleada immigrant de la fruiteria es pregunta: «Però, per què no em parlen en català?», Quan l'amo li tradueix la comanda de la clienta." - Diari el Mundo.
Aquest text guardat sense publicar és de l'any 2007, i l'he trobat avui tafanejant. Obviàment, els de el Mundo s'en fotien de nosaltres al seu dia en aquest acudit pero posaven el dit a la nafra, sóm nosaltres mateixos els qui canviem en molts dels casos sense cap necessitat del català al castellà. Hi ha una anècdota que explicava l'exPresident Jordi Pujol, que ho defineix molt bé: Un alcalde molt de la ceba, li estava sempre donant la tabarra: Fotels-hi canya als de Madrid, Jordi!, sobretot has de defensar el català, etc etc. Un dia varen coincidir en un acte públic l'alcalde i el President en el poble del primer. Aquest, de manera distesa elogiaba al President la figura del cap de la Policía, en Manolo. Pujol, va tenir interés en conèixe'l i l'alcalde el va cridar. Manolo! venga un momento que el President le quiere conocer. Manolo, andalús de pro es va acostar a ambdós i en un perfecte català es va adreçar al President, mentre aquest esbroncaba a l'astorat alcalde que s'havia adonat de la seva relliscada en dirigir-se a Manolo en castellà, ell que li demanava a Pujol que fotés canya amb la llengüa. I és que: som rars els catalans. Molt rars.
«Excloure el castellà de l'espai públic atempta contra la llibertat i la igualtat»
A la vinyeta, Fàtima, l'empleada immigrant de la fruiteria es pregunta: «Però, per què no em parlen en català?», Quan l'amo li tradueix la comanda de la clienta." - Diari el Mundo.
Aquest text guardat sense publicar és de l'any 2007, i l'he trobat avui tafanejant. Obviàment, els de el Mundo s'en fotien de nosaltres al seu dia en aquest acudit pero posaven el dit a la nafra, sóm nosaltres mateixos els qui canviem en molts dels casos sense cap necessitat del català al castellà. Hi ha una anècdota que explicava l'exPresident Jordi Pujol, que ho defineix molt bé: Un alcalde molt de la ceba, li estava sempre donant la tabarra: Fotels-hi canya als de Madrid, Jordi!, sobretot has de defensar el català, etc etc. Un dia varen coincidir en un acte públic l'alcalde i el President en el poble del primer. Aquest, de manera distesa elogiaba al President la figura del cap de la Policía, en Manolo. Pujol, va tenir interés en conèixe'l i l'alcalde el va cridar. Manolo! venga un momento que el President le quiere conocer. Manolo, andalús de pro es va acostar a ambdós i en un perfecte català es va adreçar al President, mentre aquest esbroncaba a l'astorat alcalde que s'havia adonat de la seva relliscada en dirigir-se a Manolo en castellà, ell que li demanava a Pujol que fotés canya amb la llengüa. I és que: som rars els catalans. Molt rars.
Anava llegint fins que en veure que apareix el Pujol m'han agafat basques. Jo que faig esforços per oblidar el nefast...! Per cert: encara no ha anat a la presó per rebentar-se Banca Catalana?
ResponEliminal'anècdota - si es certa - és molt bona, el que passa que tu tens una fixació amb l'avi, que va ser exonerat de l'afer Banca Catalana. Seria més interessant saber els seus tractes amb Javier de la Rosa quan lo de Port Aventura.
ResponEliminaÉs que aquest home té molts motius per ser a la presó, en companyia de Prenafeta i Alavedra. No li tinc cap fixació: el que em passa és que no entenc perquè alguns delinqüents no van mai a parar on cal.
ResponEliminaAmb Prenafeta es on va traballar l'Arturu a un tinglado molt fosc de Mollet. Quan a lo de Macià Alavedra, si es pogués saber tota la veritat riute'n d'en Millet i Montull, que al seu costat són uns aprenents.
ResponElimina