Sóc català, i ho sóc des que vaig néixer, m’ho varen dir els meus pares a la que vaig tenir un xic d’us de raó. Des d’infant que en el meu entorn he parlat en català. No recordo el parvulari a la Casa de la Caritat on ara hi ha la plaça Marcet, amb Sor Teresa i Sor Pilar, les monges paules, suposo que amb elles devia xampurrejar en castellà, però vaig fer l’ensenyament en català a Cal Sr. Vall, i en català/castellà el batxillerat a la Acadèmia del Sr. Caldes.
Per a mi ser català és un estat natural que fa no necessiti reivindicar-me de tant en tant, ni manifestar-me, ni fer-ne apologia. Sóc català de la manera més natural, perquè vaig néixer aquí, si hagués nascut a Andalusia seria andalús. El demés, tot lo altre, no te a veure amb el meu origen. Per aixó de vegades hauríem de reconsiderar més d’una postura exacerbada, deixar de mirar-nos el melic i començar a buscar la causa de molts dels nostres problemes en les pròpies mancances o deficiències.
No tota la culpa és de Madrid ni a Madrid. Com jo sóc català, ells son madrilenys, o Espanyols i tenen el mateix dret a ser-ho que jo. Hi ha més coses que ens agermanen que no pas en separen, però a ambdues bandes tenim un problema: se’n diu classe política, que és qui atia focs no sempre d’encenalls a ambdues bandes i va i ve segons li convé, sense importar-li un rave ni els uns ni els altres.
I no és nou, la cosa fa ja tres-cents anys o més que dura, però atès no ens n'acabem de sortir potser hauriem de buscar-li la part pràctica i no perdre el temps el disquisicions que no duen enlloc i frustren a la gent. Un dels pitjors mals que ens va fer Franco, no varen ser els morts o les represàlies durant i després de la guerra, que també, el pitjor va ser fomentar la invasió pacífica d'immigració interior durant els anys cinquanta de manera que es va reduir i molt la població autòctona que a dia d'avui no crec superi els dos milions de persones, i a sobre quan n'érem sis milions i sembla que ens aturaríem aquí, ens n'han arribat gairebé dos milions més dels quals una gran majoria parlen l'espanyol.
I això és el que hi ha, i prou bé que ens hi hem adaptat, molt més nosaltres que els nouvinguts, els d'a bans i els d'ara, això és cert, perquè no ens enganyem aquesta manera de fer forma part del nostre tarannà, i de fet es una realitat que no es pot ignorar.
En aquestes circumstàncies cal tenir consciència d'aquesta realitat i no pretendre imposar la voluntat il·lusoria d'uns quants que no arriba al 20% de la població a un altre vuitanta per cent que es certament multicultural i cada vegada més. Molts dels problemes interns que tenim es podrien resoldre si tinguéssim una classe política amb cara ulls i de menys vol gallinaci i un empresariat que llevat d'algunes honorables excepcions s'ha adotzenat i no està per la labor que aquest teixit empresarial havia representat amb totes les seves llums i obres per el creixement del país.
Aquí, que som capaços de fer-ne de la necessitat virtut en molts aspectes, fixeu-vos que sent un país que pateix i molt els peatges, creats per suplir unes mancances estructurals que demanaven la necessitat de vies ràpides de transport (dels 7.000 qm d'autopistes de peatge que hi ha a Espanya més de 4.000 són a Catalunya). Com deia, aquí hi ha empreses catalanes (o Caixes) que estàn venent aquesta idea a la resta de l'orb civilitzat construint aquest tipus de solució a un problema de mobilitat que l'estat no pot assumir als Estats Units, Itàlia, França i altres països.
Tenim com a país aquesta capacitat de generar producte, però cert és que s'ha perdut pistonada, possiblement a banda d'aquest adotzenament perquè s'ha anat al que era més fàcil i amb resultats dubtosos i a curt termini. Tot i així, fixem-nos que una ciutat com Sabadell, l'emblema de la qual quan jo era petit eren les xemeneies de les fàbriques tèxtils i d'aquells telers que anaven de dia i de nit (ai la perduda cultura de l'esforç el sacrifici!), ha donat la volta a la seva industria com un mitjó, i de la mateixa manera que ha desaparegut la altrament potent industria tèxtil, han sorgit noves empreses que en diferents àmbits han aconseguit tirar endavant i generar llocs de treball.
I aquest capital de generar producció que tenim sembla que mentre discutim si son garses o perdius i ens embranquem en dubtoses i vel·leïtoses aventures s'ha desinflat, tot i que hom diria que denota uns certs símptomes de pujança altra volta. Se del cas d'una empresa de Castellterçol, un exclient meu, que en deu anys ha experimentat un canvi brutal en la fabricació del seu producte tradicional (neules) i tot el que ha anat incorporant, i estan exportant a tot el món més del quaranta per cent de la seva producció; però aquests no es queixen, aquests fan recerca, tenen i duen a terme idees, inventen o milloren productes i ocupen molts llocs de treball, o podria parlar d'un altra client meu que fa milions de pizzes o espetecs cada any i ocupa més de sis-centes persones, o més, que ja m'he perdut. I n'hi ha com aquestes bastants més, que fan allò tan català de treballar, esforçar-se i anar per feina, i guardar les queixes pel cap de setmana.
Sóc català, i no me’n sento especialment orgullós; no te excessiu mèrit, per no dir cap, simplement vaig néixer aquí, i hi ha moltes coses que no entenc o no m’agraden a banda i banda, però crec si hi hagués més humilitat, més presa de consciència, esforç i bona voluntat, molts dels problemes que d’antuvi tenim es podrien resoldre d’una manera senzilla i civilitzada, però em temo que en part m’estic instal·lant en el terreny de la utopia, la realitat com nosaltres, és tossuda, mesquina i miserable. Podria dir moltes més coses, però em sembla que el sentit que vull donar al text ha quedat clar, o aixó em sembla - sóc català, més que res perquè no puc ser una altra cosa. Nomès demano que m'ho deixin ser.


Aquest comentari ha estat recuperat del 10 d'0ctubre de 2009. I és que s'han d'aclarir les coses, atès per no res et diuen botifler, o idiota si ets independentista i votes CIu (Carretero dixit), tot i que no ha aclarit el Sr.Carretero si ets idiota per votar CIu o per ser independentista, encara que diria que és el conjunt. Res, que diria jo que es pot ser català a seques, almenys no som perillosos i hi tenim tot el dret.