L'historiador del catalanisme popular i del moviment obrer Josep Termes (Barcelona, 1936) va morir ahir als 75 anys. En el cas de Termes, els seus orígens familiars (la Segarra i la Terra Alta, el barri obrer del Camp d'en Grassot on va néixer, la convivència de republicans catalanistes i cenatistes igual de derrotats a l'humilíssim celler de la família) expliquen tant o més els seus treballs com a historiador que qualsevol altre episodi de la seva carrera acadèmica. Prou glosaràn ampliament la seva figura i obra, a mi em varen sorprendre unes declaracions seves a TV3 amb motiu de recollir el premi d'Omniun Cultural, o qualsevol altre d'aquests que toquen per quota. Aquest senyor va dir més o menys que tot ho havia fet per el seu país, que ell era país, que tot s'havia de fer per el país i que qui no obrés així era un botifler. 

Ja no li podré dir al Sr. Termes que afortunadament, jo dec ser un botifler, no tinc país ni me n'interessa cap, he nascut aquí com podia haver-ho fet en un altre lloc. De fet, aquests conceptes del segle XIX de pàtries, banderes, himnes i altres endarreriments politícs i intel·lectuals no van amb mi. Donen lloc entre altres aspectes a personatges esverats ideològicament que acaben sent nocius per els altres i fins i tot per a ells mateixos. Aquest senyor em temo no va entendre gran cosa i no se com va ser capaç d'explicar la història si no la va comprendre. I és que els 'ismes' sempre solen ser foragitats i desmesurats, i a la llarga perjudicials. I aixó que almenys el Sr. Termes no era un nacionalista de fireta o de cap de setmana, sinó dels seriosos, si és que aquest concepte es pot considerar seriós en ple segle XXI.