Alícia Sánchez "Obama"

Quan de mal ha fet i està fent la Obamanía. L’última víctima ha estat la blanenca la presidenta del Pp català-aranés Alícia Sánchez-Camacho, que ha volgut doblar amb la seva veu un dels discursos del president nord-americà. “Perquè Catalunya també té dret a la il·lusió”, acaba afegint el vídeo del PP català. No ens posem nerviosos, calma! al cap i a la fi a les últimes eleccions municipals a Brasil s'hi varen presentar vuit Obama i només dos varen sortir escollits. Ara, aquestes coses fan mal, més que fer escola, vegis sinó els aprenents de Ferràn Adrià que han sorgit com bolets sense esferificar a tota mena de restaurants, i el mal que poden fer. La senyora Sanchez Camacho hauria fet bé de deixar a banda Obama per recolzar la seva campanya, no tenen res en comú, absolutament res, entre altres qüestions perquè la senyora Camacho és de centre i el Sr. Obama és de dretes, i l’eslògan que pot quedar molt bé als Estates aquí no té raó de ser, entre altres concepcions etèries perquè Catalunya ja ho sap que té dret a la il·lusió, però precisament qui li cercena són els polítics ineptes que ens malgovernen o desbarren quan estan a la oposició, perpètua en el cas del partit de la Sra. Sánchez Camacho.
La Senyora Alícia Sanchez Camacho podria haver emprat unes paraules d'un poeta fiancés que un il·lustre blanenc citava al pròleg de la seva novel·la 2666 referides a la Catalunya actual "un oasi d'errors enmig d'un desert d'avorriment" (*)

(*) demano disculpes al Sr. Baudelaire i al Sr. Bolaño per canviar "horror" per "errors," no cal exagerar tampoc. "¡Que no estamos tan mal, hombre!"

-

-