Aquest comentari és del 12 de febrer de l'any passat. M'he permès de recuperar-lo atès amb lleugers retocs el guió és exactament el mateix un any desprès, fa un any amb unes eleccions generals i enguany amb les autonómiques. El fet de l'anul·lació les llistes de D3M i d'Askatasuna per a les pròximes eleccions autonòmiques basques, n'ès una prova fefaent, fa un any perillaven i tot que hi varen poder concòrrer PCTB i ANB. Sembla que en la qüestió Basca ens hagim instal·lat en el dia de la marmota, i s'il·legalitzi o legalitzi segons convingui, almenys en el cas del PSoE, com a mínim José Maria Aznar aixó ho tenia molt clar.
"La imminent il·legalització del Partit comunista de les terres Basques i la següent que és al caure de Acció nacionalista Basca, el que s'anomenava el pla B, demostra el desconcert i l'estat dubitatiu en que sobre aquesta questió viu el Govern Espanyol de Jose Luis Rodriguez Zapatero, hereu de la obssessió paranoica anti ETA, i anti tot el que sigui el món abertzale de Jose Maria Aznar, que el va dur a crear una llei de partits feta a mida per il·legalitzar aquest entorn.
Aquesta decisió antidemocràtica del Govern Aznar amb la connivència del PSOE, ha donat com a resultat que entre 150 i 250.000 ciutadans al país Basc no puguin votar al món abertzale a les propères eleccions generals del 9 de març.
Sense entrar ara en la legitimitat democràtica de Batasuna, ANB o EHAK, no des del punt de vista d’Aznar o el connivent de ZP, sinó des del sentit comú, s’havia dit per activa i per passiva fa anys que la gent del món abertzale on tenia d’estar era al Parlament, perquè era el lloc on se’ls obligaria a entrar en el joc democràtic. Va costar però es va aconseguir, fins que Aznar va decidir de fer-los fora. Ara, en plena pre-campanya electoral i trencada la negociació amb ETA, aquestes il·legalitzacions han deixat al món abertzale sense el pla B. Certament segueixen sense condemnar la violència, però en el llenguatge críptic i complex del món abertzale hi ha moltes maneres de dir les coses i Otegi - a Catalunya Radio – va dir fa un temps explícitament i gens crípticament per cert, que la lluita armada a aquestes alçades no tenia cap sentit.Sincerament, crec que el fet que el món abertzale no pugui presentar-se a aquestes eleccions es un greu error del Govern de ZP, massa preocupat per l'ùs que contra seu en pugui fer el PP d'aquesta questió, com si a aquests els i vingués d'aquí, prou que en fan un obscé ús i abús de la questió terrorista. I en el ben entès que faci el que faci ZP els altres ho censuraràn igualment. Per tant,el que hauríen de fer, és d'agafar el brau per les banyes i deixar que Batasuna sota les siglas que siguin, es presenti a les eleccions generals. No fer-ho crec és un greu error polític, i sinó al temps.I és que no es por governar nomes pendent de les enquestes i el que diràn uns i altres, i quants vots et pot donar o treure segons quina mesura adoptin.
Trobo a faltar la valentia política d'afrontar alguns problemes com aquest sense por i pel camí recte, i no és l'ùnic, n'hi han d'altres com la immigració on també s'hi passa de puntetes i com un estruç covard s'amaga el cap en un forat. Però els problemes són tossuts i continúen latents i ben vius, malgrat es vulguin ignorar o callar. Gairebé duescentes-mil persones que no poden anar a votar un o uns partits democràtics, és un problema i si a sobre es deté arbitrariament a qualsevol persona que destaqui d'aquests partits sense gaire més proves que una simple sospita, el problema pot arribar a ser un malsón."