És ben cert i tenen raó quan diuen que els catalans sempre ens estem queixant. Realment no tenim motius per fer-ho, tenim gràcies al Patronat de Turisme de Girona unes platges com les del Carib, muntanyes nevades com les de Suïssa i cataractes al Pic del vent com les de Soroa, ah! i el ministeri d’Indústria del Sr. Sebastián de Montmajor, va i ens regala bombetes de baix consum, lo qual en certa manera ens equipara amb l'illa caribenya d'en Fidel. Allí tenen unes platges com les de la Costa Brava i de l'època que encara existia la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques varen rebre una partida molt gran de fluorescents que el govern va repartir gratuïtament entre tots els ciutadans fills de la revolució. Ja veieu doncs dos motius per estar contents, a banda que el Barça està que se surt mentre els periquitos se’n van de farra i el Madrid bandeja cap no se sap on, Espanya entra en recessió però de Catalunya no n’han dit res, tot doncs està bé i tot doncs és al seu lloc . Però és que avui al matí se n'ha sabut un altre, la gran noticia de l’any, el màxim, o com es diria en català antic “el acabose” o “el desideratum” que és més culte encara. La primavera, la propera primavera, la d’enguany, han dit que ens durà en bandolera el finançament el dia vint de Març, fins i tot hi ha prevista una actuació el mateix dia vint d'en Serrat al Fossar de les Moreres per donar-li la benvinguda. Ara, tenint en compte que a la primavera tot verdeja, ves que la cosa aquesta de l'estatut no estigui verda també o el més calent estigui encara a l’aigüera. Ai! Ho haveu vist! ja hi tornem a ser, ja m'estic queixant quan hauria d'estar cofoi, joios, blai, beroi, bajaula i bajaulí de viure en el millor dels països del món i part de l’estranger, de fora.