<STRONG>MÚSICA DE MERDA</STRONG> - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
<STRONG>MÚSICA DE MERDA</STRONG>

MÚSICA DE MERDA

Share This

Hi ha moltes coses que m'agradaria que m'agradessin però m'en sento incapaç: M'agradaria que m'agradés Manel, però no puc, m'avorreixen i fins i tot irriten amb la gansoneria i desgana del seu cantanrt que encara no ha après a vocalitzar i canta amb menys nervi que Romario a l'hora d'entrenar.
M'agradaria que m'agrades Adele, però no puc, en aquest cas és patològic, és escoltar  les notes mortuories del piano de Hello i canviar d'emisora, i és que Adele que ho canta tot igual, té unes cançons ramplones i antigues. M'agradaria que m'agrades Sam Smith, però això és impossible, aquest noi és més cursi que cagar dret, la cançó Writing's on the wall, amb la que va guanyar l'Oscar, directament s'hauria de prohibir la seva difusió a les radios, és un ploraner amanerat que canta, i tambè com Adele ho canta tot igual.
I no deixa de seru curiós, rar i estrany, aquests tres artistes, tenen gent que compra els seus CD's i fins i tot, en el summum i el acabose van als seus concerts i Adele fins i tot un becari de Rac 105 va dir d'ella que era la millor cantan de la història de la música. Cagati lorito que diría en Pepe. És rara la gent, o potser deu ser que el rar sóc jo.

Un escriptor canadenc va escriure el llibre música de mierda sobre un disc de Celine Dion, una altra pesada de nassos. Jo li suggeriria a Carl Wilson tres llibres més, un per Manel, l'altre per Adele i .... per Sam Smith, bé, per aquest potser no cal, serà tant o més efímer que la unitat de Podemos.

8 comentaris:

  1. jajajajajajaja................ serà tant o més efímer que la unitat de Podemos...............jajajajajaja

    ResponElimina
  2. Suposo que la terminologia genèrica "de merda" també pot ser vàlida per pelis, llibres, programes de televisió, obres de teatre, exposicions, museus d'art super contemporani i un llarg etcètera. Estic esperant les properes entregues. Crec que el tema dóna per uns quants pots o o fins i tot la secció "gustos de merda".
    A la vida tot és subjectiu i hi ha tants gustos com persones. Tot pot ser opinable i respectable. La terminologia "de merda" pot sembla despectiva però defineix molt bé una manera de mostrar un cert "dislike" que díriem amb anglès.
    Sobre els artistes que comentes em semblen tots plegats fenònems inflats. Un servidor confessa públicament d'haver comprat un dels discs d'un d'aquests grups. Concretament Manel.
    Manel fou un grup que en el seu moment van ser una aposta musical molt diferent i en el primer disc tenien alguna que altre cançó meritòria però és cert que hi ha grups amb els que connectes i altres no. A vegades la veu, el cantant, el tipus d'estil, el ritme...
    Adele també em sembla un fenòmen inflat. Té bona veu la noia però és una artista sobredimensionada.
    El tema dóna per molt molt i molt.
    A mi l'estil que em reventa els nervis és el "reggeaton".
    En fi...a la vida hi ha tants gustos com persones.

    ResponElimina
  3. El reggaeton és una horterada Gabriel. I si, podriem dir sálvame de merda, o Informativos tele cinco de merda, etc etc. I tens raó, hi haurà continuació, igual per la vessant d'anuncis de televisió de merda.
    Estic d'acord amb tu en això que hi ha tants gustos com persones, però hi ha fenómens musicals concrets que tenen una gran acceptació en general, i altres com bé dius en el cas d'Adele inflats. I després hi ha: Sam Smith....

    ResponElimina
  4. Al meu nòvio li agrada molt Sam Smith. O sia que us presentaré mútuament i ja us entendreu. Jo seré el que més riurà.

    ResponElimina
  5. deixo constància. A mi m'agrada algun Manel, encara ara.

    ResponElimina
  6. no fotis Allau., es que no puc amb ell, ho sento, no amb el teu novio, no, amb Sam Smith, i és per la manera de cantar que té. ROBBIE WILIAMS seria una altra manera de cantar british que m'abelliria més.

    ResponElimina
  7. Nomès he escoltat el primer tall del nou disc Miquel, i sona igual que l'anterior, hi ha coses amb les que no pots lluitar i quan se t'atravessa algu, amb raó o sense, atravessat queda. De fet de la música en català o anglés, ara estic per les dones, o noies gairebé, com explicaba ahir.

    ResponElimina

.