Ja he trobat la manera de donar-me de baixa del Facebook. Si ho voleu fer,aquítrobareu la manera. És molt fàcil. Ara, només cal esperar 14 dies per comprovar si ha funcionat la gestió.
així doncs ja veig que funciona. M'he tret un pes del damunt. la veritat és que no he acabat d'entrar-hi en aquest joc, de fet, en un any o poc més ja només en quedaràn les restes.
Doncs això és una cosa que busca molta gent! Jo encara no em faré la baixa, però ja veurem més endavant.
Per cert, un apunt: Moragues no és el patriota oblidat. Qui més qui menys li sona el nom. El patriota oblidat és el Carrasclet. En general, però, és una gran fal·làcia l'ofrena de l'onze de setembre...
Gràcies per afegir-lo! Realment poca gent sap de la seva existència. Era un pagès de Capçanes que va allistar-se a les tropes de l'arxiduc Carles i els seus partidaris a la guerra de successió. Després de la retirada intentà més d'un cop tornar la seva terra al seu amo legítim (monàrquicament parlant, clar). Fins i tot anys després es va instal·lar al Camp de Tarragona baixant des de Perpinyà, però en la primera entrada a una ciutat (Valls) va fracassar i va marxar a l'imperi austrohongarès (llavors ple de catalans exiliats). Com a coronel, va seguir amb les seves campanyes i va morir a l'Alsàcia. A Capçanes se'l coneix com el bandoler, a Catalunya en general ja ni se'l coneix, i a Àustria-Hongria fou enterrat amb honors. I naltros seguim amb la collonada del Casanovas...
Vivienda industrializada. El Prat
-
*No soy arquitecto, y no estoy cualificado para opinar, aun así observo
como se están construyendo los nuevos pisos en El Prat, y me quedo
sorprendido.*
...
Hoy: Saber de donde y hacia donde
-
Hoy, el día se presenta gris y una ligera lluvia, saca brillo a las
baldosas de las terrazas. Quizás, no será suficiente para conducir hacia
los sumideros...
«Tonada de Jianyin», de Song Lin
-
Traducción de Miguel Ángel PetreccaEl hombre acostado dentro del pabellónse
ha dormidoDos de sus amigos se han convertido en esturionesEl tercero,
converti...
Así funciona (algoritmo de comentarios)
-
Lo dicen los sabios:
Lo bueno, si breve, dos veces bueno.
Y yo tengo la osadía de pensar que ocurre lo mismo con la información: Si
breve y concisa, resu...
receta de durillas con salsa de mostaza
-
I N G R E D I E N T E S
Aceite de oliva
300 grs. de durillas (también les llaman *mollejas de pollo*) ya limpias
un poco de sal y, si queremos, pimienta
4...
[VINDRÀ L'HORA DE JUTJAR-ME...]
-
*( Fotografia de Jürgen Fälchle)*
*II *
*Vindrà l’hora de jutjar-me *
*i hauré estat els meus versos i esborralls:*
*una joguina plàstica, un gla...
EL INFIERNO NUESTRO DE CADA DÍA
-
En Suecia, en Noruega y en algún que otro país de esos del frío han
empezado a mandar instrucciones a la ciudadanía para usar en caso de un
ataque nuclea...
Postales de otoño. Neptuno
-
Deidad Neptuno. Si hay un personaje más recóndito que ningún otro en la
ciudad ese eres tú. Y sin embargo, tal vez esa condición de permanecer
reserva...
Cuadro vivo
-
Fotografía: José Luis Cernadas Iglesias
Asiduo de la cafetería del Club Náutico, le gustaba sentarse siempre en el
mismo lugar. Era la mesa del fond...
Un amor perdurable a fuerza de no serlo
-
I
En las últimas décadas del siglo XIX vivió en Oviedo un hidalgo llamado don
Pepito Alegre, considerado unánimemente como «cumplido caballero, honra y
...
Anton Bruckner
-
*Anton Bruckner. Caricatura de Pablo Morales de los Ríos *
Parece que actualmente Anton Bruckner (1824-1896) no está muy de moda.
Tiene detractores y es...
Ecos lejanos, 24
-
Sigue siendo tu mano tan leve como entonces, susurra la mujer. Es ese don
de aquello que roza lo imperceptible lo que siempre me gustó de tus
caricia...
-
Are you a social media manager running an account for an organization or
high-profile individual? Or do you own a website and want a simpler
username? On B...
Hace nueve años.
-
- Me ha parecido oir el coche de los forestales...
- Vámonos entonces, chicos.
- Sí, este sitio es muy expuesto...
*Estábamos con los agentes foresta...
Relats Conjunts (novembre - 2024)
-
Des del blog RELATS CONJUNTS ens proposen escriure un relat inspirat per la
pintura «Interior de taller» (Ramon Casas – 1883). EL MISTERI DEL PARAIGUA
VERM...
NADIE ES INMUNE ...
-
*V*ivimos en la era del reduccionismo simplista, bajo la tupida
cortina de la intoxicación y constante desinformación. Los discursos
demagógic...
Contra las grandes palabras I
-
*Comencé siendo socialista en la escuela secundaria, pero no encontré la
escuela muy estimulante. La dejé a los 16 años y volví sólo para presentar
lo...
Trump, trampeja i guanya
-
Colpit pels resultats de les eleccions presidencials dels EUA, m’atreveixo
a dir, ras i curt, que amb la victòria de Trump ha guanyat l’economia i han
pe...
Ignacio Sánchez-Cuenca
-
Es profesor de Ciencia Política en la Universidad Carlos III de Madrid. Es
autor de Las raíces históricas del terrorismo (Catarata, 2021).
La entrada Ign...
FERRETERIA VITAL
-
*Hola a todos.*
*Otra mas como esa en mi cadera, y ya van dos.*
*Llevo mas titanio en mi cuerpo ya que Tony Stark, aún me duelen hasta las
pestañas, y...
De moment ja has desaparegut de la meva llista de contactes, o sigui que sembla que va bé.
ResponEliminaaixí doncs ja veig que funciona. M'he tret un pes del damunt. la veritat és que no he acabat d'entrar-hi en aquest joc, de fet, en un any o poc més ja només en quedaràn les restes.
ResponEliminaDoncs això és una cosa que busca molta gent! Jo encara no em faré la baixa, però ja veurem més endavant.
ResponEliminaPer cert, un apunt: Moragues no és el patriota oblidat. Qui més qui menys li sona el nom. El patriota oblidat és el Carrasclet. En general, però, és una gran fal·làcia l'ofrena de l'onze de setembre...
i tan oblidat, doncs no se pas qui és en Carrasclet, ja ho buscaré.
ResponEliminaGràcies per afegir-lo! Realment poca gent sap de la seva existència. Era un pagès de Capçanes que va allistar-se a les tropes de l'arxiduc Carles i els seus partidaris a la guerra de successió. Després de la retirada intentà més d'un cop tornar la seva terra al seu amo legítim (monàrquicament parlant, clar). Fins i tot anys després es va instal·lar al Camp de Tarragona baixant des de Perpinyà, però en la primera entrada a una ciutat (Valls) va fracassar i va marxar a l'imperi austrohongarès (llavors ple de catalans exiliats). Com a coronel, va seguir amb les seves campanyes i va morir a l'Alsàcia. A Capçanes se'l coneix com el bandoler, a Catalunya en general ja ni se'l coneix, i a Àustria-Hongria fou enterrat amb honors. I naltros seguim amb la collonada del Casanovas...
ResponEliminan'he fet un post avui.
ResponEliminaGràcies Francesc pel consell i per l'enllaç; m'he cansat abans de paladejar les suposades mels del feisvuk.
ResponElimina