Ja he trobat la manera de donar-me de baixa del Facebook. Si ho voleu fer,aquítrobareu la manera. És molt fàcil. Ara, només cal esperar 14 dies per comprovar si ha funcionat la gestió.
així doncs ja veig que funciona. M'he tret un pes del damunt. la veritat és que no he acabat d'entrar-hi en aquest joc, de fet, en un any o poc més ja només en quedaràn les restes.
Doncs això és una cosa que busca molta gent! Jo encara no em faré la baixa, però ja veurem més endavant.
Per cert, un apunt: Moragues no és el patriota oblidat. Qui més qui menys li sona el nom. El patriota oblidat és el Carrasclet. En general, però, és una gran fal·làcia l'ofrena de l'onze de setembre...
Gràcies per afegir-lo! Realment poca gent sap de la seva existència. Era un pagès de Capçanes que va allistar-se a les tropes de l'arxiduc Carles i els seus partidaris a la guerra de successió. Després de la retirada intentà més d'un cop tornar la seva terra al seu amo legítim (monàrquicament parlant, clar). Fins i tot anys després es va instal·lar al Camp de Tarragona baixant des de Perpinyà, però en la primera entrada a una ciutat (Valls) va fracassar i va marxar a l'imperi austrohongarès (llavors ple de catalans exiliats). Com a coronel, va seguir amb les seves campanyes i va morir a l'Alsàcia. A Capçanes se'l coneix com el bandoler, a Catalunya en general ja ni se'l coneix, i a Àustria-Hongria fou enterrat amb honors. I naltros seguim amb la collonada del Casanovas...
Dónde vives
-
Y tú, ¿dónde vives?
Esta es una pregunta corriente que muchas veces te han hecho y que tú,
también, has hecho, sin duda.
Sabes que vives en una casa o un ...
Odio
-
Odio. viñeta del 30/01/2026 en CTXT El martes 27 de enero de 2026, el
Gobierno aprobó una regularización extraordinaria de migrantes en situación
irregular...
¿Qué es ser normal?
-
Una de las voces más lúcidas de la psiquiatría británica, Sami Timimi, ha
lanzado una advertencia tan incómoda como necesaria: *una nueva visión
tecnocrá...
Creadors per naturalesa
-
No podem viure sense crear. L’individu sapiens és un ésser creador; creatiu
i creador. La voràgine de la supervivència de vegades el pot convertir en
u...
De reyes, reinas y otros héroes (XVIII)
-
[image: Jardines de Versalles]
------------------------------
Despachar, no cabe duda de que el rey despacha (después de pasar un rato
con la Montespan): C...
ESTÁ BIEN QUE GANE LA ULTRADERECHA
-
La verdad es que muchas veces, y quizás en mis malos momentos, yo también
deseo que gane la ultraderecha en unas elecciones españolas. ¿Qué hay de
malo e...
El cisne asado
-
*Kylix de fondo blanco con figuras rojas. *
*Pistoxeno. Ca. 470-460 a.C.*
La Fortuna da mil vueltas, a veces nos pilla de frente y nos sonríe, pero ...
La insoportable ausencia de Narciso
-
Pavoneado por la propia imagen el joven se ausenta de cualquier otra
referencia. Cree bastarse por sí mismo. En aquello que se refleja en el
agua est...
Primero se me cayó una oreja
-
Dedicado a Lázaro Covadlo por su formidable relato Nadie desaparece del
todo,que recomiendo y al que debo la inspiración para esta fechoría mía en
forma d...
Todos los fluídos corporales...
-
...suelen generar vergüenza íntima cuando, por la razón que sea, son
expulsados en público.
¡Pero las lágrimas, no!. Por favor.
Llorar libera, sacude, ...
Dos ídols pop
-
S’acaba d’editar aquest gener a Anagrama un llibret de Nick Hornby que amb
un títol com *Dickens y Prince. Un tipo de genio muy particular *necessàriamen...
269.
-
¿Y si lo nuevo no fuera lo imaginado? ¿Y si tras la espera no cupiese más
esperanza? ¿Y si lo que se instala no es el signo de reconstrucción alguna?
...
TIENE LOS LABIOS CORTADOS POR EL FRÍO
-
Foto: J.X.
Cuando no estés,
estarás en mí.
Cuando yo no esté,
estarás en mí también,
y yo estaré en ti,
aunque ambos
ya no estemos
en ese amor en...
El Cap d'Any 2025/26 pel País Valencià
-
Amb el petit grup d'amics amb els que acostumem a viatjar, aquest passat
diumenge 28, vam sortir de Barcelona amb el tren Euromed amb destinació a
Alacant....
La misma canción
-
La misma canción, otra vez. Estoy seguro de que es la misma, aunque tenga
sutiles diferencias en la secuencia de notas y acordes y tal vez un matiz
diferen...
Aviso
-
A partir de hoy 5 de noviembre 2025, este blog ya no actualiza contenidos. Queda
así en una especie de hibernación o coma inducido (como prefieras). *Okan...
DESERTS ESTIVALS I D'ALTRES FACÈCIES
-
En general, i des de fa anys, els estius son una mena de deserts
informatius, fins i tot quan passen coses greus. Faré una excepció, lligada
a la meva ex...
Musa, Arte y Moda
-
Eugenia Silva, icono de belleza y estilo, ha sido la elegida para abrir
esta exposición que permanecerá abierta en el Thyssen hasta el 22 de
septiembre...
BARCELONA A CAU D'ORELLA (Ed. COMANEGRA)
-
Presentació el proper 12 de desembre a les 19'30 al CCCB, amb la presència
de Consuelo Bautista, Manuel Delgado i Xavier Theros. Us hi esperem!
De moment ja has desaparegut de la meva llista de contactes, o sigui que sembla que va bé.
ResponEliminaaixí doncs ja veig que funciona. M'he tret un pes del damunt. la veritat és que no he acabat d'entrar-hi en aquest joc, de fet, en un any o poc més ja només en quedaràn les restes.
ResponEliminaDoncs això és una cosa que busca molta gent! Jo encara no em faré la baixa, però ja veurem més endavant.
ResponEliminaPer cert, un apunt: Moragues no és el patriota oblidat. Qui més qui menys li sona el nom. El patriota oblidat és el Carrasclet. En general, però, és una gran fal·làcia l'ofrena de l'onze de setembre...
i tan oblidat, doncs no se pas qui és en Carrasclet, ja ho buscaré.
ResponEliminaGràcies per afegir-lo! Realment poca gent sap de la seva existència. Era un pagès de Capçanes que va allistar-se a les tropes de l'arxiduc Carles i els seus partidaris a la guerra de successió. Després de la retirada intentà més d'un cop tornar la seva terra al seu amo legítim (monàrquicament parlant, clar). Fins i tot anys després es va instal·lar al Camp de Tarragona baixant des de Perpinyà, però en la primera entrada a una ciutat (Valls) va fracassar i va marxar a l'imperi austrohongarès (llavors ple de catalans exiliats). Com a coronel, va seguir amb les seves campanyes i va morir a l'Alsàcia. A Capçanes se'l coneix com el bandoler, a Catalunya en general ja ni se'l coneix, i a Àustria-Hongria fou enterrat amb honors. I naltros seguim amb la collonada del Casanovas...
ResponEliminan'he fet un post avui.
ResponEliminaGràcies Francesc pel consell i per l'enllaç; m'he cansat abans de paladejar les suposades mels del feisvuk.
ResponElimina