Ja he trobat la manera de donar-me de baixa del Facebook. Si ho voleu fer,aquítrobareu la manera. És molt fàcil. Ara, només cal esperar 14 dies per comprovar si ha funcionat la gestió.
així doncs ja veig que funciona. M'he tret un pes del damunt. la veritat és que no he acabat d'entrar-hi en aquest joc, de fet, en un any o poc més ja només en quedaràn les restes.
Doncs això és una cosa que busca molta gent! Jo encara no em faré la baixa, però ja veurem més endavant.
Per cert, un apunt: Moragues no és el patriota oblidat. Qui més qui menys li sona el nom. El patriota oblidat és el Carrasclet. En general, però, és una gran fal·làcia l'ofrena de l'onze de setembre...
Gràcies per afegir-lo! Realment poca gent sap de la seva existència. Era un pagès de Capçanes que va allistar-se a les tropes de l'arxiduc Carles i els seus partidaris a la guerra de successió. Després de la retirada intentà més d'un cop tornar la seva terra al seu amo legítim (monàrquicament parlant, clar). Fins i tot anys després es va instal·lar al Camp de Tarragona baixant des de Perpinyà, però en la primera entrada a una ciutat (Valls) va fracassar i va marxar a l'imperi austrohongarès (llavors ple de catalans exiliats). Com a coronel, va seguir amb les seves campanyes i va morir a l'Alsàcia. A Capçanes se'l coneix com el bandoler, a Catalunya en general ja ni se'l coneix, i a Àustria-Hongria fou enterrat amb honors. I naltros seguim amb la collonada del Casanovas...
En aquest bloc es poden llegir els escrits en català i castellà indistintament. Així com des de la columna de la dreta, accedir a altres blocs meus. En este bloc se pueden leer los escritos en catalán y en castellano indistintamente. Así como desde la columna de la derecha, acceder a otros blogs míos.
Los oficinistas
-
Era un día normal en la oficina, tanto como puede serlo un día de trabajo
en un lugar que se odia, se detesta, se anhela abandonar y aun así
continuamos en...
el café central cierra
-
*"Como ya ha sido publicado en diferentes medios, nos vemos obligados a
decir adiós (de momento) al Café Central. El próximo 12 de octubre s...
La vida manual d’ús: CAPÍTOL XXVI. Bartlebooth, 1
-
Valery Larbaud
Després d’haver llegit el seu nom diverses vegades en pàgines anteriors,
finalment arribem als apartaments de Bartlebooth. Com ja ha notat...
Madre amantísima
-
Ya sé por qué se dice aquello de *una imagen vale más que mil palabras*. No
porque contenga las palabras, sino porque ha desalojado las palabras. Ha
a...
Una demostración de la IA
-
A razón de una entrada sobre el absentismo laboral que hoy publica *Francesc
Puigcarbó,* me propuse buscar cuáles eran los índices de absentismo en
Japó...
LEVANTAR CADÁVERES I RESIGNIFICAR COMISARÍAS
-
La administración catalana es un tema divertido , lleno de curiosidades y
paradojas. La infinitud de agencias, institutos y demás organismos
paralelos, c...
De reyes, reinas y otros héroes
-
[image: Barco vikingo]
------------------------------
Etelredo II el Indeciso, hijo de Edgar el Pacífico (el que había raptado y
violado a santa Wulfrida),...
DEMÀ, SANT JAUME
-
Demà és el dia de Sant Jaume. Sant Jaume és un sant lligat a tradicions
diverses, fins i tot a prejudicis que tendeixen a fer-ne, per raons
diverses, ...
UNA SEÑAL
-
Foto: J. X.
Hace tiempo que merodea por el bosque,
sin hallar lo perdido.
De pronto, una señal
resplandece
detrás de un árbol.
Al acercarse,
se d...
20
-
Dues dècades de bloGuejat, ja. Increïble com vola el temps. El vaig
estrenar amb trenta i tants i ara, amb cinquanta i tants, continuo amb
aquesta fin...
Lecciones no aprendidas
-
I
Como con frecuencia me cuesta decir que no, me veo obligado a asumir las
consecuencias de mi pusilanimidad: vivo bajo un alud de compromisos que
inex...
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
Caer del pedestal (poema recitado por Auroratris)
-
Laura · Caer del pedestal (recitado por Auroratris)
No sé cómo agradecer tanto cariño sin sonar repetitiva y no encuentro las
palabras precisas para ...
BARCELONA A CAU D'ORELLA (Ed. COMANEGRA)
-
Presentació el proper 12 de desembre a les 19'30 al CCCB, amb la presència
de Consuelo Bautista, Manuel Delgado i Xavier Theros. Us hi esperem!
De moment ja has desaparegut de la meva llista de contactes, o sigui que sembla que va bé.
ResponEliminaaixí doncs ja veig que funciona. M'he tret un pes del damunt. la veritat és que no he acabat d'entrar-hi en aquest joc, de fet, en un any o poc més ja només en quedaràn les restes.
ResponEliminaDoncs això és una cosa que busca molta gent! Jo encara no em faré la baixa, però ja veurem més endavant.
ResponEliminaPer cert, un apunt: Moragues no és el patriota oblidat. Qui més qui menys li sona el nom. El patriota oblidat és el Carrasclet. En general, però, és una gran fal·làcia l'ofrena de l'onze de setembre...
i tan oblidat, doncs no se pas qui és en Carrasclet, ja ho buscaré.
ResponEliminaGràcies per afegir-lo! Realment poca gent sap de la seva existència. Era un pagès de Capçanes que va allistar-se a les tropes de l'arxiduc Carles i els seus partidaris a la guerra de successió. Després de la retirada intentà més d'un cop tornar la seva terra al seu amo legítim (monàrquicament parlant, clar). Fins i tot anys després es va instal·lar al Camp de Tarragona baixant des de Perpinyà, però en la primera entrada a una ciutat (Valls) va fracassar i va marxar a l'imperi austrohongarès (llavors ple de catalans exiliats). Com a coronel, va seguir amb les seves campanyes i va morir a l'Alsàcia. A Capçanes se'l coneix com el bandoler, a Catalunya en general ja ni se'l coneix, i a Àustria-Hongria fou enterrat amb honors. I naltros seguim amb la collonada del Casanovas...
ResponEliminan'he fet un post avui.
ResponEliminaGràcies Francesc pel consell i per l'enllaç; m'he cansat abans de paladejar les suposades mels del feisvuk.
ResponElimina